Però sense dubte, els esdeveniments i realitats anteriors a la conquesta de Jaume I han de tindre per a nosaltres l’interés d’allò que ens és propi i volgut, perquè això ens induirà vers una comprensió de la realitat d’indubtable valor. Clar està, sense oblidar que les nostres arrels cíviques comunes, amb totes les influències o additaments que es vulguen, procedeixen de l’instant en què una civilització, la musulmana, es veu suplantada per una altra, l’occidental i cristiana, amb una capacitat substitutiva pel que fa a persones, organització social i cultural àmplia i profunda. Suplantació però no absoluta, perquè les influències, usos i intercanvis entre ambdues seran més abundants del que hem aprés en llibres d’intencionalitats parcials i sectàries.
Eixa identitat, de la qual els valencians i valencianes actuals som dipositaris, es va forjar, no sols per la voluntat d’un rei que va conformar una organització administrativa diferenciada en la seua corona sinó, i especialment, per la decidida voluntat d’un poble que es va dotar d’unes disposicions jurídiques, socials i culturals propiciadores d’una personalitat col·lectiva integradora i esperançada. Set segles, guerres, vicissituds socials, canvis traumàtics (i altres no tants), alegries i moments de dolor, projectes i desesperances hem gaudit o patit…però el sentiment de pertànyer a un poble singular, cada vegada està més arrelat entre una ciutadania conscient del seu passat, però il·lusionada pel seu futur.
Els valencians i valencianes som ara més directament responsables de la nostra col·lectivitat del que ho vam ser anteriorment. Responsabilitat derivada d’eixe passat, contemplat orgullosament en ocasions, però sobretot de la capacitat que mostrem davant dels reptes d’un futur en què la globalització exigirà una coherència i decisió més ferma que mai.
Perquè un poble no ho és tant per l’apropiació d’uns signes determinats, sinó per la voluntat de convivència i solidaritat capaç de generar-se entre els seus habitants. La nostra aposta no respon només a la recuperació efectiva d’una identitat pròpia, sinó a la capacitat, des d’eixa identitat, de crear nous espais d’unió, concòrdia i vida en comú de totes les valencianes i tots els valencians.
Efectivament, si ara, al nostre territori, una part considerable dels nostres ciutadans desconeix la història i els precedents de la nostra realitat cultural i identitària, és obligació, no sols dels poders públics, generar les condicions necessàries per conjuminar totes les voluntats en un propòsit cada dia més ferm per fer un país més gran, feliç, estable, ric, solidari i ‘vivible’.
Eixa és la nostra gran aposta i el nostre major compromís: fer del territori valencià un àmbit on viure valga la pena. I per això, res millor que conjugar la identitat que ens ve del passat amb l’esforç i dedicació que ens exigeix el futur. Un de mà que la nostra vocació europeista i la reconeguda aptitud valenciana d’adaptació als nou temps, ha de possibilitar la confluència feliç d’un projecte de comunitat on tots, valencians i valencianes, nouvinguts i veïns de socarrel, conjuguem llibertat i responsabilitat; solidaritat i prosperitat; exigència i alegria; identitat i futur a partir de la diversitat personal i de la lliure opció de referents individual.
Secretari del Consell Valencià de Cultura