El Fòrum que ara s’organitza té, evidentment, uns altres objectius però també rellevants donada la situació actual dels antics regnes de la confederació catalano-aragonesa.
Al Manifest del Fòrum s’explicita nítidament la pretensió actual: Proposem la creació d’un àmbit de diàleg obert, crític i constructiu que permet aportar idees, generar i promoure projectes i arribar a acords en qüestions d’interés comú.
No és modest el propòsit sobre tot si pensem que s’origina des d’entitats privades (a pesar que els intervinents són personalitats del món acadèmic, cultural, social i algun polític); protagonisme civil que ens és cada dia més necessari.
Valencians com els catedràtics Ximo Company, Joan Aliaga o Víctor Mínguez, els professors catalans Joan J. Busqueta o Ernesto Martín, l’exconseller de Cultura aragonés Pepe Bada, els catedràtics de la Universitat de Saragossa Ignacio Peiró i Gonzalo Borràs, entre d’altres, dialogaren sobre l’art gòtic, el patrimoni i la imatge de la Corona aragonesa, les llengües de tot el territori, però també de la manipulació centralista de la historiografia de la Confederació.
En un temps com l’actual cal retornar a l’esperit que configurà una Corona amb autonomia absoluta de cada territori i fer del pactisme senyal d’identitat.
Que una entitat privada, com la Fundación Àngel Quilez i l’Obra Social de la Caixa, propicien encontres com els Fòrums d’Alcanyís és una notícia esperançadora pel que pot servir en superar el guirigall de la cosa pública que tan sovint suportem.
