L’expressió més avançada d’aquesta alternativa la representa el procés popular cap a la independència de Catalunya. Un procés il·lusionant i veritablement revolucionari, amb una alternativa basada en la necessitat de recuperar la plena independència política, acabar amb l’espoliació que imposa l’estat espanyol i dotar-se d’un nou marc de relacions polítiques i socials on, a partir del dret a decidir, el poble tinga la darrera paraula del tipus de societat que ha de bastir. Això és el que el poble va exigir a la immensa manifestació de l’11 de setembre. Això és el que està en joc amb el referèndum del 9 de novembre. Això és el que l’estat espanyol vol impedir de qualsevol forma.
Al País Valencià, sotmès tant o més que Catalunya i les Illes a un procés permanent de saqueig, desestructuració i desnacionalització, veu com cada dia més, creix el ventall de persones i entitats que prenen consciència de la necessitat d’elegir a partir d’aquest dos models de referència tenint en compte les nostres especificitats. El model espanyol i antivalencià que ens van imposar per la raó de la força i mantenen solament pel seu benefici, i el model d’empoderament popular basat en els interessos de la majoria, amb el dret a decidir-ho tot, amb un nou paradigma de democràcia participativa on la representació i l’economia estiga al servei del poble i no al contrari.
El proper 9 d’Octubre com a data senyalada, però també abans i després, tindrem l’oportunitat de poder valorar qui es posiciona a favor d’un model o altre, qui es queda en la crítica de la corrupció i la gestió del sistema a l’espera d’un canvi partidari i ‘de facto’ amb el manteniment de les estructures que ens encotillen, i qui aposta per un model de ruptura. Molta gent està farta de discursos i rituals que no qüestionen res, de convocatòries que no il·lusionen, de mecanismes poc transparents i poc inclusius. Quan el poble per avatars històrics recula i calla, les persones i organitzacions més compromeses tenen l’obligació de mantenir la flama. Quan el poble surt i parla, farem bé d’escoltar-lo. La sobirania en potència o ‘de facto’ resideix en el poble.
Una fita important en aquest sentit serà l’entrada en escena de Guanyem València. Una fita que esperem amb molta il·lusió i simpatia pel que pot representar i també, com en qualsevol projecte que naix, amb les reserves pròpies de veure com evoluciona. Si Guanyem aposta per la ruptura democràtica amb el règim del 78 i tot allò que representa, si aposta per recuperar la ciutat de València com a capital volguda pel conjunt del País Valencià sense complexos ni autoodi, si es dota d’uns mecanismes de funcionament realment democràtics tant a l’hora de confeccionar el programa com a l’hora de confeccionar les candidatures i l’entramat organitzatiu, i assumeix tant en el programa com en el dia a dia el Dret a Decidir, estarem davant d’un veritable exercici de democràcia participativa al servei de la majoria. Serem davant d’un projecte engrescador i rupturista.
Des de la meua opinió, en aquesta conjuntura al voltant del 9 d’Octubre, el Dret a Decidir, apareix així com l’oportunitat que tenim com a poble d’optar pel projecte més avançat que podem bastir en aquesta conjuntura històrica: La construcció del País Valencià com a subjecte polític ple de drets individuals, socials i col·lectius.