La campanya No al TTIP comarques de Castelló està a Estrasburg, per ATTAC

El pròxim 15 de febrer la majoria conservadora del Parlament Europeu, a Estrasburg (França), té previst ratificar el CETA (acord econòmic i comercial global entre Canadà, la Unió Europea i els seus Estats membres), amb el qual s'eliminaran aranzels, controls administratius, sanitaris, financers i democràtics entre les parts, per a suposadament, impulsar el creixement econòmic a través d'un augment de les exportacions.

Segons aquesta majoria, és necessari atraure les inversions canadenques i indirectament les nord-americanes (mitjançant les filials establertes a Canadà), garantint-les els seus beneficis, fins i tot amb els pressupostos dels Estats amfitrions, motiu pel qual, el CETA engega una sèrie de mecanismes d'ús exclusiu de les multinacionals que els permetrà demandar els Estats receptors de la seua inversió per a protegir, les dites "expectatives legítimes" d'aquestes, i que no són altra cosa que els seus presumptes beneficis.

Aquest mecanisme anomenat ICS, al qual la socialdemocràcia disfressa de públic, format per 15 àrbitres internacionals que cobraran per cas resolt i només del perdedor, perquè quasi sempre perden els Estats, es desenvolupa al marge dels sistemes judicials nacionals, i això que els casos que ventilaran aquests àrbitres poden afectar qualsevol municipi, com ocorre amb el planejament urbanístic, el subministrament d'aigua, i fins i tot la creació d'ocupació digna.

Sistema al qual no podran acudir ni les institucions públiques ni les persones que es puguen veure afectades per les males pràctiques de la multinacionals, ja que és un sistema unidireccional en què només poden demandar les multinacionals, i només elles es poden permetre pagar les factures dels advocats. En la pràctica, vist l'historial de l'arbitratge en la protecció d'inversions estrangeres, aquest sistema per a les multinacionals constitueix una eina dissuasòria enfront de les polítiques expansives de despesa pública.
 

En el CETA no es parla gaire de les responsabilitats en les quals poden incórrer les multinacionals per incompliment de contractes ni s'articula cap sistema que permeta exigir-los responsabilitats pels danys ambientals i de salut pública que puguen ocasionar, i fins i tot en cas que l'Estat amfitrió els exigisca les responsabilitats oportunes, les multinacionals els podran demandar i obtenir indemnitzacions milionàries (com en el cas de Chevron i Texaco contra Equador) que seran finançades amb els pressupostos estatals, i posades en lloc segur en algun paradís fiscal.

El CETA també permet a les multinacionals participar en les licitacions públiques en igualtat de condicions que els inversors nacionals, la qual cosa perjudicarà l'economia local. Res més injust que tractar iguals a desiguals. I en el cas que un Ajuntament vulga implementar polítiques que garantisquen ocupacions als seus ciutadans, s'exposaran a les demandes d'aquestes multinacionals a través de l’ICS.

Amb la ratificació del CETA, el rodet neoliberal del Parlament Europeu donarà llum verda a la creació d'òrgans supranacionals per a harmonitzar les normes presents i futures dels diferents Estats signants de l'acord, amb la participació dels grups de pressió del món dels negocis, però en la qual no està prevista la participació ciutadana.

Per tot açò, membres d’ATTAC i de la campanya No al TTIP comarques de Castelló estan a Estrasburg per a demanar als eurodiputats que voten NO al CETA, perquè dir NO al CETA és protegir la sobirania de les nacions, les persones i al medi ambient.
 
Sandra Soutto
            
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat