Carta oberta a la consellera de Sanitat, Carmen Montón


Carta oberta a la consellera de Sanitat de la Junta de Personal del Departament de Salut de Vinaròs.

Sra Carmen Montón:

El passat dia 23 de gener va tenir a bé visitar el nostre hospital, cosa que valorem. No és freqüent que ens visiti una personalitat de tan alt rang i resulta excepcional que ho faci sense una inauguració pel mig.

Com que ni vosté ni la gerència van considerar oportú comunicar-nos la seva visita ni convidar-nos a dialogar, ens veiem en l'obligació de dir-li públicament allò que desitjàvem comunicar-li en persona.

Malgrat que valorem positivament el fet de visitar aquest i qualsevol altre departament, hem de qualificar la seva visita com a decebedora tant per les formes com pel fons.

En les formes, la seva visita va ser semiclandestina i elitista. Va arribar sense avisar i se'n va anar sense acomiadar-se. Ni associacions professionals, ni veïnals, ni nosaltres, representants legals dels treballadors, vam ser informats/convidats de/a la seva presència. Solament es va acompanyar de l'equip directiu designat per vosté, 2 alcaldes afins i els caps de servei en la seva majoria també designats. Malgrat reunir un fòrum, a priori tan favorable, els caps de servei li van fer veure que la idea que vosté portava que aquest departament estava infradotat, tant en tecnologia com en recursos humans i discriminat respecte de la resta de la CV, es quedava curta.

En el fons, es va limitar a fer promeses buides de contingut, ja que ens va prometre que en un futur tindríem el que ja tenim: centre de salut a Peníscola (que va arribar 20 anys tard), centre auxiliar de Sa Pobla de Benifassar, bàsicament el mateix, ecomamògraf i torre de laparoscòpia, dotació amb la qual compten tots els departaments sanitaris amb bastant anterioritat.

Va comentar que s'invertirien gairebé 4 milions d'euros en el nostre departament en un quadrienni (dels quals, més d'un ja estan gastats), però no va dir que aquesta era la part que ens tocaria del pla de dignificació de la sanitat pública valenciana dotada amb 330 milions d'Euros que vosté mateixa va presentar el 12 d'abril del passat any. Un 1,21% del total, quan la població que atenem és l'1,73% del total de la població que s'atén en la CV (sense tenir en compte que la població a atendre a l'estiu es multiplica per 2,5 amb el turisme), solament de forma proporcional i sense tenir en compte els augments temporals de població ens correspondrien 5,70 milions, un 42,50% més del que vosté està disposada a invertir en aquest territori. Si tenim en compte l'augment poblacional estiuenc, ens correspondrien 6,5-7 milions aprox., el 2% de 330 milions, un 64% més del que vosté ens proposa.

Va reconèixer la nostra pitjor dotació comparativa i ens va prometre unes inversions miserables, una vegada més, inferiors a la mitjana. Una vegada més, posant menys on menys hi ha, unes inversions que augmentaran la discriminació que plantilla i població sofreixen respecte a la resta de professionals i ciutadans valencians.

Va parlar que havien contractat una professional de farmàcia, no va dir que ho van fer per requeriment de la inspecció de treball després de denúncia, ja que no complien la legalitat quant a presència de professionals per dispensar medicaments. Així, avancem en aquest departament, no per la comprensió i/o atenció de les estructures de la conselleria que vosté presideix sinó per imperatiu legal i requeriment dels serveis d'inspecció. Així, per exemple, aconseguim que s'inicie l'aplicació de la llei de prevenció de riscos laborals 20 anys després de la seva promulgació.

No va parlar del desatès servei de salut pública de Benicarló, gairebé un any sense director. No podem continuar amb un servei tan important escapçat. Solucioni-ho ja. Ni que lluny de portar-nos personal, pretén portar-se 2 veterinaris de seguretat alimentària de Benicarló cap a València. Farem tot el que estigui a les nostres mans per evitar-ho, perquè aquí són necessaris.

No es va referir a les funcions investigadores i formatives inherents a tot hospital, que en el nostre són residuals. Primer, per raons de temps, no arribem a cobrir ni la part assistencial i els residents exerceixen més de professionals que d'estudiants. Segon, per la falta de tecnologia, els possibles residents veuen que amb aquests dèficits tecnològics la seva formació s'estanca.

Finalment, va demanar a la plantilla un sobreesforç per a donar el servei que la ciutadania mereix amb una plantilla de mínims i, en algun cas, per sota d'ells (infermeria hospitalària, infermeria CS Vinaròs, especialistes, metges EAP, etc), amb arcaics sistemes de documentació. Les històries clíniques encara estan en format paper, sense digitalitzar, igual que les comunicacions intrahospitalàries, per no parlar del deficitari equipament. Sembla no tenir en compte els límits humans. Un sobreesforç es pot realitzar de forma puntual però no sostinguda, ja que els treballs realitzats amb sobreesforços no solen donar bons resultats, per la qual cosa, en general, han de ser evitats i, òbviament, més en serveis sanitaris.

Plou sobre mullat, el nostre personal porta fent sobreesforços 20 anys, molts no poden gaudir els descansos i permisos reglamentaris perquè no hi ha suficient personal per donar el servei i tot això es paga amb menor desenvolupament personal, integració familiar, pitjor salut i menor esperança de vida.

És indubtable que el rendiment del personal fatigat és menor i que el risc d'errors es multiplica, la qual cosa converteix aquesta escassetat de plantilla en una temeritat.

En resum, ens va vendre com un gran avanç el que no és més que una altra reculada comparativament parlant, parla d'aquesta futura inversió a reestructurar farmàcia i anatomia patològica, pintura i estalvi energètic. Quant en cada cas? És pintura el que més necessitem? No sabem qui ho haurà sol·licitat però no està entre les nostres prioritats.

El que necessitem és personal i equipament tecnològic. Podríem començar per cobrir les places vacants; reunir de tant en tant el consell de salut del departament (per imperatiu legal s'ha de reunir mínim cada 6 mesos i porten 1 any esperant); escoltar els veïns, la plantilla i els seus representants, que són els qui viuen dia a dia les manques; dialogar, i elaborar un pla de necessitats prioritzat i un calendari per esmenar-ho.

Volem fer-li saber que per a dignificar la sanitat pública del nostre departament ens trobarà sempre. Si no va considerar oportú parlar amb nosaltres en la seva visita, podem anar nosaltres a València si vosté ens rep.

Atentament:

Pasqual Barceló.
President de la junta de personal, en nom de CEMSATSE, Intersindical salut, UGT, CCOO, CSIF i USAE del departament de salut de Vinaròs.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat