La Guàrdia Pavloviana, per Quim Sanç

Un pal lluminós que recorda a aquelles famoses pel·lícules de guerres galàctiques oneja en la foscor i fa deturar el cotxe. Malauradament, no es tracta d'un jedi. S'apropa a la finestreta una figura erecta, totpoderosa:
 
          -Buenas noches.
          -Bona nit.
 
De sobte, els ulls autoritaris s'injecten en sang; la boca, tremolosa, fa una ganyota i comença a brollar espuma. Algun mecanisme s'ha activat en la ment del guàrdia en escoltar eixes dues paraules pronunciades en una llengua indigna, un mecanisme que l'ha convertit en una bèstia violenta, assedegada de sang o abús de poder, un poder de què disposa i que no dubtarà a emprar.
 
Si heu llegit o heu escoltat alguna cosa sobre el conductisme, segurament us sonarà el concepte de condicionament clàssic, d'Ivan Pavlov. Aquest científic rus, premi Nobel en medicina, va realitzar un experiment amb gossos amb el qual pretenia demostrar com un estímul neutre podia provocar una resposta condicionada. En què va consistir l'experiment? Pavlov va observar com, si mostrava un menjar suculent als gossos (estímul incondicionat), aquests reaccionaven salivant (resposta incondicionada). Què va fer aleshores? Durant setmanes, just abans de mostrar-los el menjar suculent, Pavlov feia sonar una campana (un estímul neutre que, a priori, no provoca cap resposta). Amb el temps, aquests gossos pavlovians, quan escoltaven la campana, tot i que no hi hagués menjar suculent, començaven a salivar (resposta condicionada).
 
Jo, agosarat de mi, basant-me en els descobriments d'aquest científic rus, m'atrevisc a inferir que és seguint aquest mètode de condicionament com s'han ensinistrat les forces i cossos de seguretat de l'Estat.
 
No sé si haureu vist la fantàstica i, al mateix temps, terrible pel·lícula de Kubrik,  La taronja mecànica. Doncs, cap al final d'aquesta pel·lícula, Àlex, el protagonista és sotmés a una teràpia experimental basada en el condicionament clàssic per a modificar la seua conducta violenta. És obligat a visualitzar uns vídeos de violència extrema mentre, a través d'uns auriculars, escolta música de Beethoven, una música que ja mai més podrà tornar a escoltar sense que li produïsca una aprensió i una angoixa insuportables.
 
Doncs jo ja m'imagine tots els joves aspirants a cadets, a vestir d'uniforme i a portar armes, asseguts en fila davant d'una pantalla, sotmesos a un tractament semblant: els hi fan visualitzar imatges de protestes on els manifestants s'enfronten amb les forces i cossos de seguretat, imatges de contenidors tombats i encesos en flama, de joves cremant banderes espanyoles i fotos de Ses Majestats, notícies d'atemptats terroristes... mentre, a través d'uns auriculars, escolten l'Ovidi Montllor o el Juli Mira recitant poemes d'Estellés.
 
El resultat de tot això són uns éssers que oferiran, ja de per vida, front a un estímul neutre (escoltar parlar en valencià), una resposta condicionada consistent en una profunda aprensió, un odi i un fàstic extrems que els portarà a exercir la seua autoritat i el seu poder amb abús i despotisme. Són la Guàrdia Pavloviana.
 
Quim Sanç
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat