Cortinatge transparent, per Agustí Pastor i Francés


La claror del dia travessa el vidre fred i s'esmuny tènuement pel cortinatge de la finestra de casa. La persiana pujada fins al capdamunt. A l'ampit, la fixació dels barrots perpendiculars conviu amb la pols i els excrements dels anàrquics pardalets. I darrere d'aquestes barreres quotidianes, a la foscor, l'avorriment combatut a través de dos ulls àvids d'actualitzar xafarderies i copsar-ne de noves. Si hom para l'orella pot escoltar amb nitidesa com a través dels plecs de la tela s'esgolen conversacions heterogènies, futileses diàries que segons què i segons quan, adquireixen un alt valor morbós i revifen el foc de la nostra atàvica indiscreció. Entre paraules d'oratge, frases adients per als bons sociolingüistes, plors de xiquets malcriats i la despreocupació d'adolescents que mengen pipes mentre repuntegen el mòbil, desfilen els cardats recents de perruqueria, els vestits extemporanis, els abrics coents o les esquifides bosses del mercat, sent objecte cruel de les nostres llengües viperines.
 
En aquest país de vanitosos, sorprèn l'excessiu cel selectiu que tenim a l'hora de parlar d'algunes coses nostres. Som transparentment pedants per posar de manifest les nostres virtuts -moltes i ben variades- i guardar amb la clau al pany totes les nostres vergonyes. En el camp amarg dels defectes propis fem tabula rasa, els tanquem amb forrellat, i practiquem l'hàbit inherent de destacar els dels veïns. Amb voluntarietat o sense perdem el temps, que és fugaç i ben valuós, en afligir severes crítiques als nostres paisans sense que això ens provoque cap mínima aprensió. L'esforç satisfactori de malparlar mentre t'escolten amb assentiment conhorta l'esperit, sovint necessitat i conformat de naturalesa mesquina i presumptuosa. Durant aquestes expansions d'autèntica rapinya, projectem el nostre corpus moral de bondats sense escletxes aparents, excepte totes aquelles que amaguem amb deliberació. És completament descoratjador. Qui pot escapar-se d'aquest comportament intrínsecament lligat a la condició humana?
 
 
Mentre realitzeu amb deler malaltís aquests judicis pretensiosos sobre els vostres conciutadans aneu amb compte. No encengueu mai els llums rere la cortina. En cas de cometre aquesta imprudència correreu el risc de tastar l'amarg regust de les vostres pròpies paraules en carn pròpia i, al bell mig d'un escenari d'absoluta claredat contrastant, exposareu les vostres desgràcies i misèries davant coneguts, saludats i criticats.
 
Poca broma.  
 
Agustí Pastor i Francés
Publicitat
Publicitat