Espanya, capital Ankara. Per Rafel Terol

El professor Germà Bel publicà l’any 2011 l’interessant llibre “Espanya, capital París”. Manifestava l’autor que l’arribada dels borbons, al començament del segle XVIII, suposà -a banda del sotmetiment dels Països de la Corona d’Aragó a les lleis i funcionaris de Castella– una forta centralització, no tan sols política, sinó també en les comunicacions, implantant el sistema radial que, des de llavors, impera en carreteres, autovies, ferrocarrils i alta velocitat; amb la direcció centralitzada dels ports i aeroports. Tot sota el més que punyent interès polític partidista davant l’econòmic (sistema alemany), emmirallant-se sempre amb la França. Resultat: tenim unes infraestructures -costosíssimes- on no hi fan cap falta i en manquen als llocs més poblats i productius.

Però també, a hores d’ara, en matèria de drets humans i garanties jurídiques, l’Estat Espanyol s’hi troba –tal com denuncia Amnistia Internacional— molt lluny de Dinamarca, més be al costat de Turquia, de la qual el Govern Central va assimilant la praxis política. No existeix la divisió de poders. La majoria dels jutges del Constitucional, Suprem i Poder Judicial hi són designats per l’executiu, així com el Fiscal General i el Superior de cada demarcació territorial. Això comporta la judicialització de la política, la pressió a l’estament judicial (hem sentit dir el ministre de l’Interior com “afina” els fiscals) i la destitució de tot aquell que no seguesca les instruccions polítiques del Govern. Les clavegueres de l’Estat –amb incontrolables fons reservats—munten cossos especials de policia per calumniar i empaitar adversaris polítics. Hem vist la il·legalització de partits polítics, el tancament de diaris al País Basc i de repetidors de televisió i antenes de ràdio al País Valencià. Ara, Llei Mordassa. L’Audiència Nacional actua com el TOP franquista. El Tribunal Constitucional, convertit en departament del Ministeri de l’Interior, com més o menys denuncia el Consell d’Europa. La justícia no és igual per tothom, dependrà de la posició social o ideologia del subjecte passiu.

Com diria aquell : “Lo dejó todo atado i bien atado”. I és que la funció que feien els militars al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, la fan ara els jutges amb els seus “pronunciamientos”. El que diem: Espanya, capital Ankara”.

Rafel Terol, Compromís Alcoi

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat