De tornada cap a casa després de la mani, el tren de rodalies va ple de gent, però per una vegada me n’alegre, tots venim del mateix lloc, ben mudats amb les samarretes per l’escola pública (sembla que el verd vol desbancar al negre), i al meu costat reconeix la veu de Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, imagine que el dia haurà estat llarg i esgotador però a aquest home encara li queden energies, per a explicar a la gent quines coses fa Escola Valenciana i com de dramàtica és la situació que travessa l’entitat:
– hem hagut de fer un verkami, un projecte de micro mecenatge per poder tirar endavant, només heu d’entrar a la pàgina d’escola valenciana i allí teniu l’enllaç per participar.
Repassant les fotos que li hem fet a la meua filla Pau a les trobades recorde com d’especial és el dia de la trobada a la nostra comarca, arribar al poble i veure la marea de famílies, escoltar les dolçaines i els tabals, veure les danses, i recórrer els tallers on les ampes i els claustres treballen braç a braç…. És molt encoratjador veure tanta gent que amb il·lusió es mobilitza eixe dia per la festa de la nostra escola.
Si hi ha algun Verkami que siga especialment necessari, és aquest, Escola Valenciana ens ha donat molt, moltíssim, cuidant i fent créixer el nostre tresor més preuat i eixe exèrcit que sempre es mobilitza per a les trobades ha d’acudir al rescat.
Bé: en una certa mesura, nosaltres som
en la mesura que som aquest idioma”
Joan Fuster.