Guillem els va dir als seus pares, alguna vegada: “si no lluite pel que crec, preferisc morir-me”, malauradament, el feixisme, perfectament organitzat, seguia de prop els joves com ell i la matinada de l’11 d’Abril del 93 el van assassinar. A Guillem el van matar per antiracista, perquè per a ell els nouvinguts eren benvinguts. El van matar per independentista, per creure en els Països Catalans, per defensar els plantejaments del savi que habitava aquesta casa.
Després del crim va arribar el temps de la humiliació i la ignomínia, el temps de la impunitat, de la justícia injusta, de la manipulació mediàtica, dels polítics col·laboracionistes i dels polítics covards, va arribar el temps de les amenaces dels botxins, que s’han repetit, aniversari rere aniversari.
Hem escoltat Guillem pare, parlar d’impunitat subvencionada, impunitat que es va gestar, a la gens modèlica transició i va quedar palesa a la mal anomenada batalla de València, que més que batalla va ser persecució, i d’aquesta impunitat també són responsables les forces d’esquerra quan miren cap a altre costat, una part de la societat valenciana, amb Fuster al capdavant ,sempre ha estat menystinguda i maltractada. Ara s’albiren canvis i si no treballem des d’un prisma inclusiu, fracassarem, perquè no podem descartar d’entrada a una part de la societat. Això és fer trampa al poble.
Només des del respecte, la generositat i la unitat serem un poble fort per fer front al feixisme, i per fer front al capitalisme, que ens vol servils i alienats, per a satisfer la seua fam infinita. A Nosaltres el valencians Fuster ho diu clar: “La població passa a poble per un acte de consciència”.
Avui, des de la unitat i la consciència de poble, volem homenatjar la memòria de Guillem, enfront dels que l’insulten i el criminalitzen, volem reivindicar la seua lluita, que també és la nostra, evitar que caiga en l’oblit, i demanar que el seu esperit siga present a cada poble dels Països Catalans.
Però també volem que aquest acte, siga una càlida abraçada a aquesta família, als pares, a les germanes, que després de perdre Guillem, van haver de suportar injustícia, insults i amenaces. Sovint ens preguntem com es gestiona tot això emocionalment, moltes persones hagueren defallit i ningú podria fer-los cap retret, però ells diuen que el dolor els ha fet forts, i la injustícia els empeny a seguir, i a més, ho fan sense invocar l’odi, recordant que són gent de pau.
Són una família digna, honesta i fidel al poble, no fallen quan la lluita els necessita i a tots nosaltres ens encoratgen amb el seu exemple. El dia 11 de setembre els vam seguir al Tram Valencià, per fer cadena i vertebrar el nostre País i la imatge que sempre recordarem, és la de Guillem i Carme, donant un colp de mà…amarats d’emocions i desarmant exèrcits, amb el pes d’un somriure.
Avui gosem fer-vos un prec: que continueu caminant amb la cara en alt i que continueu fent via cap a la llibertat, com aquell dia a Vinaròs.
Nosaltres ací, a casa del nostre estimat Fuster, us fem la ferma promesa que sempre que volteu a mirar, ens trobareu seguint les vostres petjades, amb Guillem al cor i a la memòria i amb molt de coratge per a posar murs al feixisme, per a construir poder popular i assolir el somni de Guillem.
Família… Moltes gràcies per tot el que feu!!
Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!
sobretot si és memòria de víctima”
