Els nostres monstres… El nostre món

Vaig ensopegar per primera vegada amb el Miquel Puig a una assemblea en defensa de l’ensenyament públic i en valencià a la Ribera Baixa del Xúquer, és un mestre compromés amb la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra música. Com a docent ha treballat a Castella La Manxa i Catalunya, actualment desenvolupa la seua tasca a la Ribera. És president de l’associació cultural Colla La Rosca i membre de la junta directiva del centre professional de música de l’Alcúdia. Ha rebut premis de narrativa, és col·laborador de Dani Miquel, autor de la proposta didàctica dels llibres Musiqueries i Més Musiqueries, i autor del conte “El Nadal de Tica i Andreu” entre altres.

El proppassat nadal, amb Andana Editorial, ens va presentar el seu darrer treball que porta per títol: “Els mons de Laia”, un llibre deliciós, esplèndidament il·lustrat amb estampes a dues tintes per Marc Bou.

106 pàgines per a gaudir d’un text captivador, que narra l’aventura de Laia, la xiqueta que capficada en ajudar la seua germana, víctima d’una misteriosa fetilleria, no dubta a endinsar-se al Bosc Etern, al regne de la Màgia governat pel Bruixot Quehosaptot, on s’enfrontarà a les criatures més nostres, amb la valuosa ajuda del donyet Peret Capdebotó.

Sé que el llibre és un èxit, perquè ha passat la prova del cotó, la meua xiqueta amb 7 anys, se l’ha empassat en dues nits!!

A la presentació del Llibre organitzada per l’associació cultural LaXala i el col·lectiu Reconstruint Fuster a Sueca, Puig va insistir en el fet que les nostres criatures no coneixen pràcticament res d’aquell món fantàstic dels nostres majors, de les històries que es contaven vora el fumeral a l’hivern o a la fresca del carrer a les nits d’estiu. Les nostres xiquetes i xiquets tenen por al llop i no saben que és una rabosa, no coneixen les encantades, les bubotes, els gegants, el butoni, els ogres, el dimoni fumador… Andana Editorial, de la mà dels seus autors, ha vingut a posar remei a tot això, conscients que cal perseverar en la tasca recuperadora, i no vull jo ara menystenir a tots els autors que han recollit i publicat rondalles i llegendes, però vull remarcar que amb “La Maria no té por” i ara, amb “Els mons de Laia” Andana Editorial ha aconseguit una fita importantíssima: aconseguir fer atractiu als ulls dels nostres infants el món dels nostres espanta criatures, els monstres de casa nostra, els monstres que parlen en valencià i que roden per la Ribera, l’Alcoià, la Marina o el Maestrat.

Jo mateixa havia oblidat aquests personatges i no puc evitar somriure quan recorde la primera vegada que vaig escoltar el Dani Miquel cantar “la maria no té por”. Ara la meua filla em demana moltes vegades que li conte les meues històries d’infantesa, quan els meus cosins i jo jugàvem entre horts i séquies, i paràvem a berenar al primer melonar que trobàvem (què voleu??!!, les xiquetes de poble, no la féiem que no la pensàvem i ho passàvem molt bé!!).

Quan ens enfilàvem a la pallissa, lloc que teníem prohibit, on s’accedia per una escala de fusta infestada de corcó, des de baix se sentia la veu de la iaia cantant la cançó de la quarantamaula o invocant el moro mussa i l’home del sac perquè ens agafaren per descreguts, així que tots baixant les escales a la velocitat de la llum. I et podies salvar de rodolar, però en arribar baix t’esperava la iaia, que igual pegava besos que “bateculs”. La meua filla mor de riure amb les històries, però jo encara recorde el calfred per la columna vertebral.

Vull amb aquestes línies animar-vos perquè compreu el llibre als vostres fills, i encoratjar-vos a seure amb ells a contar les nostres històries i cantar les nostres cançons. Hi ha res més bonic que una criatura llegint? Sí, una criatura llegint en valencià.

També li vull donar l’enhorabona al Miquel Puig pel llibre i animar-lo a continuar de la mà del Dani Miquel, ells com el Botifarra treballen recuperant, perquè fem memòria, perquè estimem qui som i d’on venim i ningú ens arrabasse la nostra cultura.