Pendents cada dia de premsa escrita i digital, de ràdios i televisions forasteres, a excepció d’algunes TV locals i comarcals, laveupv i de Ràdio Terra, passem dies i dies fen quinieles i malabarismes mentals sobre com quedarà el repartiment, i si tindran el suficient trellat i responsabilitat per a gestionar allò que han dit les urnes i el que demana la gent al carrer.
Molts de nosaltres vivim en un ai!!, pensant si el nostre País serà capaç d’aprofitar aquesta oportunitat per a eixir del forat on es troba, o si estem davant una reedició de la transició del 78 que ens va obligar a ser valencians alienats i endeutats, per a sempre.
Tot el que necessitem urgentment, convertir en realitat els cinc eixos programàtics que han consensuat Compromís PSOE i Podemos depèn d’anar a Madrid a exigir que deixen de dessucar-nos, perquè si és cert que el PP ha robat i ha deixat la caixa buida, també és cert que el nostre principal problema és el model de finançament, el pitjor de l’estat espanyol. A la caixa no arriben els recursos…i els pocs que arribaven els furtaven…
Hem anat a votar, hem lluitat al carrer i batallem cada dia perquè volem que el nostre País camine cap endavant, però amb dignitat, sense tuteles, sense autocensura, sense complexos. No comenceu a tocar els nassos amb l’ara no toca, perquè ara sí que toca, ara toca:
– lluitar pel dret a l’habitatge, EN VALENCIÀ
– lluitar per la nostra escola, EN VALENCIÀ
– lluitar per la sanitat universal, EN VALENCIÀ
– lluitar per la dependència, EN VALENCIÀ
– lluitar per les rendes bàsiques, EN VALENCIÀ
– lluitar per uns mitjans de comunicació propis i plurals, EN VALENCIÀ
– lluitar contra la degradació del territori, EN VALENCIÀ
– lluitar pels drets de la classe treballadora, EN VALENCIÀ
I així amb totes les lluites, exigir el que ens pertany com a valencians i valencianes que som, que no és tan difícil caram!! NORMALITAT se’n diu.
Separar la lluita social de la nacional és una estafa, d’haver volgut això la gent haguera votat massivament a podemos i ciudadanos que es passegen per ací amb eixe discurset.
No volem un Ximo Puig president a les ordres de Pedro Sanchez, incapaç d’exigir allò que ens pertany mentre dóna quatre duros perquè ens entretenim fent “cultureta”. Com tampoc volem una Mònica Oltra presidenta rient les gràcies a Pablo Iglesias, i declarant la possibilitat d’anar plegats a les generals, quan el seu partit fa anys que es reivindica com a partit d’obediència exclusivament valenciana. A Montiel per descomptat, no el vull de president de cap de les maneres. Esperem que hi haja trellat i coratge per afrontar aquest “nou temps”.
Patiment….. Sembla ser que al País Valencià, tot ho fem amb patiment, de tota manera tenim l’obligació de mantenir-nos escèptics i crítics, el canvi de govern no justifica la desídia i la desmobilització, ací no està tot guanyat i cal organitzar-se.
País Valencià…ni tutelat, ni acomplexat
podem ésser un poble sa i coherent,
els qui ansiegem per al nostre
País una plenitud nova”
a Nosaltres els valencians
