Diari La Veu del País Valencià
Què em dónes per dos Euros? Una ràdio nacional
Que el País Valencià comparteix amb les Illes i Catalunya interessos culturals, territorials i econòmics és una realitat que poca gent s’atreveix a negar, però també que ha estat sotmès al constant sabotatge. Un exemple el trobem en el terreny dels mitjans de comunicació, on s’ha impedit que les televisions i ràdios públiques dels tres territoris es coordinaren, i després s’han anat tancant unes i censurant unes altres. I no és que jo considere que els mitjans dels quals parle foren exemple d’independència, però també una altra manera de treballar és possible i tenim dret als mitjans propis.

Però enmig d’aquest desert, d’aquesta orfandat informativa, una nova criatura ha donat les seues primeres passes: Ràdio Terra.

I què fa especial aquesta ràdio? Per a començar que és una ràdio de totes i tots, una ràdio que ha trencat les barreres imposades i estúpides de les “comunitats” i les “províncies”. Ràdio Terra es fa des de les comarques, gràcies a una xarxa de corresponsals, periodistes joves, valentes, i compromeses, que treballen des de cada racó del territori, sense paternalisme ni superioritat d’un territori envers els altres. A Ràdio terra és tan important la Patum de Berga, com les festes d’Algemesí o la cantada pagesa a Formentera.

A Ràdio Terra trobem informació de primera mà, sobre la campanya tanquem els CIE’s, menorquins pel territori o el moviment antifracking. Escoltem el Mural d’escola valenciana, el tèntol d’Ona Mediterrània, l’estira la llengua de ràdio nacional d’Andorra, Xtrems de ràdio Badalona o el Kalebarraka de ràdio Godella, entre d’altres. A més, podem gaudir de programes de producció pròpia: El Dia Sonor, tres edicions d’informatius diaris, informacions i cròniques vingudes d’arreu gràcies a les desenes de corresponsals , entrevistes en profunditat, ‘Sense ànim de lucre’ un interessant i necessari programa sobre economia, ‘Autoritzats’, i la que és per a mi una de les joies de la corona: ‘El Toc’, una conversa a quatre bandes amb persones de tots els territoris, on compten tots els punts de vista, ja siga el mestre, el pagès, la mestressa de casa o la sociòloga.
Tot adobat amb el nostre patrimoni musical… Antònia Font, Cesk Freixas, El Botifarra, Feliu Ventura…

Una ràdio feta per nosaltres i per a nosaltres, popular, plural, horitzontal, cooperativa i de periodisme social que ha tancat una magnífica primera temporada: ha cohesionat un equip de persones que han assumit tasques i responsabilitats en la producció de ràdio. Més de 1.200 arxius d’àudio, 16.256 escoltes, 1.634 entrades a la web… La feina és feta però per a seguir endavant necessita arribar a 600 persones associades.

Tant com ens queixem de la manca de mitjans propis i independents en la nostra llengua, ara és l’hora de sumar per ràdio Terra, pugem al 600!!.

Per dos euros al mes… Una ràdio nacional.

“Temeu l’home d’un sol periòdic”

Comparteix

Icona de pantalla completa