Però enmig d’aquest desert, d’aquesta orfandat informativa, una nova criatura ha donat les seues primeres passes: Ràdio Terra.
I què fa especial aquesta ràdio? Per a començar que és una ràdio de totes i tots, una ràdio que ha trencat les barreres imposades i estúpides de les “comunitats” i les “províncies”. Ràdio Terra es fa des de les comarques, gràcies a una xarxa de corresponsals, periodistes joves, valentes, i compromeses, que treballen des de cada racó del territori, sense paternalisme ni superioritat d’un territori envers els altres. A Ràdio terra és tan important la Patum de Berga, com les festes d’Algemesí o la cantada pagesa a Formentera.
A Ràdio Terra trobem informació de primera mà, sobre la campanya tanquem els CIE’s, menorquins pel territori o el moviment antifracking. Escoltem el Mural d’escola valenciana, el tèntol d’Ona Mediterrània, l’estira la llengua de ràdio nacional d’Andorra, Xtrems de ràdio Badalona o el Kalebarraka de ràdio Godella, entre d’altres. A més, podem gaudir de programes de producció pròpia: El Dia Sonor, tres edicions d’informatius diaris, informacions i cròniques vingudes d’arreu gràcies a les desenes de corresponsals , entrevistes en profunditat, ‘Sense ànim de lucre’ un interessant i necessari programa sobre economia, ‘Autoritzats’, i la que és per a mi una de les joies de la corona: ‘El Toc’, una conversa a quatre bandes amb persones de tots els territoris, on compten tots els punts de vista, ja siga el mestre, el pagès, la mestressa de casa o la sociòloga.
Tot adobat amb el nostre patrimoni musical… Antònia Font, Cesk Freixas, El Botifarra, Feliu Ventura…
Tant com ens queixem de la manca de mitjans propis i independents en la nostra llengua, ara és l’hora de sumar per ràdio Terra, pugem al 600!!.
Per dos euros al mes… Una ràdio nacional.