Aquesta mesura seria una molt bona idea i coincideix en allò que sempre hem reivindicat les professionals que treballem en la matèria, ja que del nombre de dones que pateixen violència no totes telefonen als recursos d’informació i emergència. Del nombre total de les que telefonen no totes acudeixen als recursos especialitzats. De les que sí que acudeixen no totes denuncien. De les que denuncien i sol·liciten ordre de protecció sols a una part els la concedeixen. Si haguérem de fer-ho gràficament seria una cosa així:
En general l’atenció integral que reclama la llei.
No obstant això, ser una bona alternativa caldria pensar en la quantitat de mitjans judicials, policials, psicosocials…, que caldria implementar, recursos materials econòmics i humans que des del principi han estat i avui segueixen sent insuficients malgrat els avanços.
I de pas, i posada a demanar, també caldria pensar en revertir la privatització de molts d’aquests recursos com els Centre Dona 24 Hores, els recursos residencials i les Oficines d’Ajuda a Víctimes del Delicte i implantar un sistema d’avaluació i supervisió des de les institucions públiques de tot el circuit d’atenció a la dona.
Universitat de València.