Publicitat sense ètica?

Aquesta setmana m’he topetat amb dues publicitats que m’han cridat l’atenció molt negativament, no perquè foren lletges en si mateixes, sinó perquè les considere d’una manca d’ètica aberrant. La primera que vos descriuré és un anunci d’un festival taurí amb picadors publicat a la premsa de València i que utilitza el dibuix d’un xiquet com a reclam. L’esdeveniment s’organitza en benefici de la Fundació d’Oncohematologia Infantil i està patrocinat, entre d’altres, per AC Hoteles.

Ja sabem que un dels objectius de la publicitat és cridar l’atenció, però no crec que aquest siga el cas d’una publicitat amb pretensions rupturistes des del punt de vista estètic. No crec que en aquest cas es faça una provocació publicitària per a cridar l’atenció sobre un esdeveniment, sinó que, a força d’insensibilitzar-nos amb violència gratuïta, molta gent ha perdut ja el criteri mínim per a diferenciar entre allò que és ètic i allò que simplement és una barbaritat.

Sembla mentida que per a sensibilitzar per una bona causa hi haja fundacions que puguen torturar 7 animals en la plaça de bous de València i quedar-se tan tranquils. I a més utilitzant la imatge de la infantesa com a reclam. Per això no he pogut resistir-me a denunciar-ho. És eixa la publicitat que necessiten els xiquets i les xiquetes malaltes i les empreses patrocinadores? És correcte que cada vegada que una persona utilitze i pague l’habitació d’un dels hotels de la cadena AC pague una part de la publicitat que s’ha fet a partir del patiment i la tortura animal? Té aquesta empresa un codi ètic o de bones practiques o simplement el sentit comú dels seus responsables que avale aquestes pràctiques? I la fundació? No hauria de revisar els seus criteris a l’hora de recaptar fons? Hem de recuperar els mínims ètics per a la societat que ens fan dir, de tant en tant, que no val tot.

La segona noticia és tant o més lamentable perquè a més ratlla en allò més absurd. Pel campus de Tarongers de la Universitat de València m’he trobat cartells d’una “capea” o trampeja organitzada per la comissió veterinària del CEU San Pablo 2016-2017 amb barra lliure de cervesa i sangria. “Saca tu lado más salvaje”, diu la publicitat.

Tractant-se de futurs professionals de la veterinària, dóna poques garanties saber que gaudeixen en una “capea”, on s’utilitzen bous de poca edat per a la diversió d’aquells i aquelles que tenen barra lliure i festa. Tal vegada en la carrera no s’estudia que els animals tenen capacitat de patir? O eixe dia no anaren a classe? Eixa és l’ètica transmesa pel CEU San Pablo? Al portal d’aquest col·legi privat hi ha un apartat que hi diu, amb un correctíssim castellà, és clar, “l’àrea de Pastoral adquireix gran importància de cara a l’acompanyament necessari perquè els nostres alumnes creixin i madurin en totes les dimensions i, especialment, en l’espiritual”. La “capea” forma part d’aquest procés de maduració espiritual?

Va sent hora de començar a posar alguns límits i recuperar les nocions bàsiques d’ètica tal vegada poden ser un bon començament.