La xica del Vinalopó

Puja els escalons de l’edifici nou de les Corts de dos en dos portant una bossa enorme i abillada amb una trenca i bufanda que li donen pinta d’una Diane Keaton rejovenida més que de diputada. Mireia Mollà, una activista antisistema pujant les escales del palau de les corbates i permanents.

Exercir de diputada de Compromís per Alacant no és cosa per a riure i així aquesta trentanyera (1982) que viu en una pedania d’Elx anomenada Torellano, no dóna abast botant d’un costat a un altre del País Perplex per a defensar la visió nacional i d’esquerres de la seua Coalició. Gran esperança quatribarrada que reuneix en afortunada combinació el ser dona i dirigent polític.

“El meu animal de companyia és el meu cotxe, un Toyota Auris ecològic, o, si de cas hi manca, el tren”, bromeja ja relaxada en una cambra sense finestres de la Coalició que més sembla una sala d’interrogatoris. El seu entusiasme alegra l’estança.

Aquesta filla de la comarca profunda, criada al paire de la crisi industrial del calçat a Elx, va estudiar al Col·legi Públic Palmeral i en acabant a l’Institut Carrús ; és juntament amb la intrèpida Mònica Oltra, l’afilat i femení actiu de Compromís en l’avantguarda d’encalçament sense pèls en la llengua a la ʹdretonaʹ totalitària que ja governa amb l’arròs empastrat. Davant aqueixos ulls negres, cua de cavall, orelles sense arracades, la bufanda a mode de foulard i granadura a les monyiques, hom podria al·legar engany pensant en una guapa i apassionada dona, però no, ací bull una militant agressiva, a la mesura del seu contrincant.

“Tinc una barreja en el meu cos que no s’aguanta”, somriu menejant les tremendes pestanyes i és que és híbrida de pare il·licità i mare andalusa de Guadix. L’un, agricultor, l’altra executiva editorial. Genuí exemple de mestissatge valencià. Excel·lent combinació de treball manual i intel·lectual.
Una jove diputada que dóna frescor polític a la defensa de la llengua i del país front a l’horda secessionista; una Dama d’Elx del segle XXI la delicadesa de la qual amaga cert verí d’animal polític: “Amb el PP a les Corts la cosa va molt malament; imagina’t que quan es parla dels EROS es posen a aplaudir. Ja veus, un debat sempre crispat”. Va entrar en la política poc després dels anys de plom i pilotades de Zaplana.

>

COMPROMÍS Mireia Mollà – Covardia Blasco comissió investigació desviament fons

Abans de prendre les armes en 2008 per a lluitar pel País en la nova coalició d’esquerres va ser monitora de natació, hostessa, cambrera i empleada en una agència de transports, fets que li van donar una experiència que ha cimentat la seua visió de les coses. “No estem condemnats a viure sota el braç armat del PP i per això intentem matar el bipartidisme. Quan el joc està entre dos és sabut que al final s’entenen”.

Mireia està llegint un assaig alemany titulat La economía del bien común encara que els seus viatges a la manera de Gulliver pel País Valencià no li deixen molt de temps. Ella considera el seu dia a dia interessant i encara que és llicenciada i molt posada en Estadística no sembla que vaja a deixar la seua croada amb la coalició que lidera Enric Morera. Li ha pres gust.

“Moriré sent l’eterna optimista. Si tu no ho eres la societat tampoc. Compromís és un projecte polític en moviment i la gent ens ha de veure optimistes”. I amb la mateixa rapidesa amb la qual ha arribat, la diputada per Alacant, Mireia Mollà, cua de cavall al vent, superbossa al rest, baixa les sumptuoses escales de les Corts de nou, de dos en dos, menjant-se el món.