Les paradoxes semblen acompanyar aquest home rotund al llarg de la seua agitada vida d’activista en defensa radical de la identitat política i cultural de la seua terra. Doctor en Matemàtiques i Filologia, líder històric del ‘dimonitzat’ Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), maulet per convicció i poeta satíric per vocació, va veure la llum de l’independentisme a l’adolescència de la mà d’un capellà de les Escoles Pies, el seu professor de matemàtiques, el pare Amadeu.
Del capellà va passar al filòsof essencial del País, en Joan Fuster, referència obligada de la resistència nacional al centralisme antidemocràtic i espanyolitzant que pateix el territori, pensador essencial de la nostra cultura, cosa que fa encara més vergonyós el fet que no tinga un maleït carrer o estàtua a la capital del regne segrestat. Mentre parlem a l’assolellada galeria de la seua casa a la Gran Via- viu a la mateixa finca de la seu del partit feixista España 2000, una altra paradoxa- Guia ofereix un cafè amb exquisida simpatia que contrasta amb la imatge d’home dur sota l’etern bigot de turc
El professor subversiu, qui va carregar amb altres el fèretre del mestre de Sueca en el seu funeral, s’alça per mostrar-me la seua fotografia favorita, en què es veu a mestre i deixeble a casa del primer, el jove assegut a la vora de la butaca amb actitud atenta i el vell dissertant sorneguer amb batí i xinel·les i sostenint a la mà el seu llegendari got de scotch, Sueca 1986.
Josep Guia va ser vicerector junt amb Lapiedra durant una de les èpoques més fructíferes de la Universitat Literària. Des d’aleshores, la institució ha esdevingut un espai d’oxigen i racionalitat progressista enfront del ‘búnker’ asfixiant del PP. Tot aquell que vulga saber qualsevol cosa sobre Guia i no s’atreveix a preguntar, ¿qui tem l’independista feroç?, ho pot trobar al llibre entrevista de la periodista Núria Cadenes sobre el personatge, L’independentisme complet,editat per Malhivern aquest any.
Però aquesta tarda d’abril, a la seua casa de la Gran Via Marquès del Túria, farcida de llibre i quadres i sota l’amorosa mirada de la seua dona, Guia està genial i entre glopets de café sol i sense sucre, com els homes durs que parlen d’exèrcits d’ocupació, conta anècdotes divertides. Com es va perdre el bell nom de País Valencià per l’hortera denominació actual, que segons el desaparegut Emilio Attard: “és una ridiculesa”. Cosa però, que no va ser problema perquè el mateix ‘progre’ empresari el votara en el seu moment. En la derrota de País enfront de Comunitat, una altra paradoxa: ” El nom de Generalitat el va dir per primer cop el PSAN, però la dreta no es va assabentar”
És una utopia romàntica el PSAN? “No, perquè continua essent el referent ideològic de l’independentisme i catalanisme d’esquerres”, somriu sota el bigot el professor radical. “I aquells que pensen que l’independentisme valencià és un niu de temibles maulets radicals, farien bé de visitar les festes de Carnestoltes que fan els joves del PSAN a Benimaclet”. En aquestos esdeveniments lúdics i reivindicatius de dignitat i sentit comú, a l’assenyat professor de matemàtiques li agrada composar poemes satírics i auques, la millor tradició de la cultura valenciana, sorneguera com poques.
La intensa mirada de Guia no parpelleja en fer un últim diagnòstic: “la consciència protoindependentista vindrà per la via econòmica. Quan el país siga conscient del robatori constant de l’Estat espanyol i la llengua s’haja de defensar amb naturalitat, tot i que ara els polítics no diuen català ni fent-los pessigolles”
I ací tens, el doctor en Matemàtiques i Filologia de 66 anys, Pep Guia, proclamant la independència del Califat de Benimaclet, enmig d’un enrenou de sopars i festes per a xiquets. La ironia i la sàtira com a armes per defensar la nostra identitat com a poble. Quan ens donem les mans al replà de l’edifici sense ascensor, el professor Guia, com un Taras Bulba somrient i afectuós, m’omple de moral sobre el futur: “No ho dubtes, el tripartit serà la tomba del PP”. Li posarem un ciri a Joan Fuster perquè s’acomplisca tan fantàstic pronòstic.
