Un granota enfront del búnquer municipal
El despatx del regidor Salvador Broseta, en el Colomer que l’Ajuntament de València reserva per a l’oposició, està presidit per un dibuix de Pablo Iglesias de vius colors. El pare del socialisme ibèric sembla mirar amb afecte aquest home de 40 anys, casat i amb una filla, que té la seua taula de treball arrebossada de papers que li cremen les mans. Són memoràndums, dossiers i mocions que tracten de combatre la nefasta i depredadora política del PP, instal·lat en el consistori de fa lustres ençà.
Broseta mira el seu visitant i afirma, resignat darrere la seua ben tallada barba i enfundat en la seua americana de bon tall malgrat el calor, que “ser regidor és passar-se hores en aquest despatx proposant mocions per al ple”. I aquestes mocions, que alleugerarien la tristesa dels progressistes valencians, sempre són rebutjades pel corró de Rita Barberá i el seu totalitari equip de govern amb majoria absoluta.
“El problema de la dreta és la cultura”, sentencia mentre tecleja el seu ordinador per cercar dades, pedra filosofal de la política: “L’Ajuntament, amb un pressupost de 731 milions d’euros, saps quants en dedica a la cultura? El 0,7 %, és a dir, 5 milions”. Serà per això que les biblioteques públiques veuen com els seus llibres envelleixen sense renovar novetats? “Per descomptat. La inversió per a renovar llibres en les nostres biblioteques municipals és de, 150 euros!; la de la Fira del LLibre, 8.000 euros; i les Falles compten amb 2 milions! Són dades al·lucinants que no lleven la son als polítics de dretes.
Broseta respon al perfil més modern del PSPV, arraconat per la manca de líders i confusió política. És la gran esperança blanca destinada a protagonitzar la futura victòria del Tripartit que soterre el poder absolut del PP. “A desalambrar, a desalambrar, hasta enterrarlos en el mar”, seria la cançó. “La societat valenciana està farta de les mentides del PP. En les pròximes eleccions passarà el mateix que el 2004. Eixa fartor donarà una oportunitat a l’esquerra”.
Malgrat la seua mirada innocent, – Broseta és el típic ‘tio’ al qual compraries un cotxe gastat- el polític que té molt de camí recorregut. La seua responsabilitat en àrees de Cultura, Turisme i Ocupació l’han portat a no parar en torreta. A més de la seua ciutat, es coneix molt bé les Amèriques: USA, Cuba, Argentina, Brasil…viatges que l’han fet un expert americanista. La seua opinió sobre l’Imperi és contundent: “EEUU és un país d’oportunitats amb una política exterior abominable”.
També protegeix els seus: “L’equip socialista és treballador. Dediquem temps i esforç a l’assumpte. El problema és transmetre això als mitjans”. Les ganes de canviar la societat d’aquesta jove promesa de l’invisible socialisme indígena no ha minvat des que va començar en política gairebé adolescent.
Un fill de pares republicans que aquesta vesprada tampoc no tindrà temps per veure la seua filla per culpa de les maleïdes mocions que invariablement rebutjarà el búnquer en el ple. Per als polítics audaços, allò que compta és el combat i quasi pots veure l’adrenalina pujant-li per les venes del coll a Broseta quan torna als seus papers a la recerca de la seua presa.
