La grauera bolxevic
Si la formació EUPV és la garantia per a fer la batalla a l’hegemonia ideològica de la dreta, en paraules de la seua reelegida coordinadora Marga Sanz, es deu si de cas, entre altres feliços factors, a la presència al seu si de jòvens marxistes com la diputada per Castelló, Marina Albiol. Una trentanyera amb aspecte de xicona, nascuda en una família de pescadors del Grau; una filla de la classe obrera.
L’optimisme de l’organització d’esquerres més solvent del país té la seua raó de ser. ʺDes de fa un parell d’anys ençà, la classe treballadora ha pres consciència. Abans, ningú no parlava que els banquers foren unes sangoneres i ara està ja en les paraules de tots. L’oposició al sistema capitalista esclata en la boca de la gent. Hi ha consciència de qui és l’enemicʺ, s’entenia la diputada en una de les sales de premsa de Les Corts. Pèl curt, a la manera de la beat generation, camisa a ratlles negres de marinera, una bossa de colors i cap granadura femenina: res a veure amb les faldes prisades i les corbates amb les quals se sol uniformar la sorrera ʹclasse políticaʹ.
Però que ningú es cride a engany. ʺClar que sóc comunista, dels qui seguim amb la corbella i el martellʺ, es planta desafiant davant tots aquells mistificadors que tracten d’amagar aqueix terme per por al que diran. La diputada s’afanya a recordar, tanmateix, ʺles diverses sensibilitatsʺ que conviuen en la coalició, una expressió molt de moda en EU, per a unificar el jardí de tendències que sovint bloquegen l’avanç de l’esquerra en aquest magolat país.
A ningú se li amaga que Esquerra Unida té una espina dorsal integrada per marxistes convençuts i gens renegats. Marina entra plenament en la línia del pensador italià Gianni Vattimo quan diu en una recent entrevista en Le Monde Diplomatique en español: ʺJo seguisc parlant de comunisme. La idea de par novament de comunisme és fonamental (…) Pense en un comunisme més d’oposició que de presa del poder immediatament (…) Ara tenim electrificació i no pas soviet. Tenim un desenvolupament cientificotecnològic espentejat a l’extrem amb la deshumanització de la vida de la gent, ens cal el soviet (…)ʺ. Marina Albiol creu en el soviet, les organitzacions de masses, i recorda la lliçó donada a l’esquerra pels moviments del 15-M.
La jove diputada Albiol està a anys llum de l’amanerament i la rigidesa habitual de molts parlamentaris. La seua desimboltura i la seua cordialitat creen empatia. En realitat aquesta dona d’aspecte innocent és un animal polític. Va entrar a militar en el Partit Comunista del País Valencià als díhuit anys, digna filla de son pare pescador, i així fins ara.
