Diari La Veu del País Valencià
Isaura Navarro, l’advocada
Nosaltres els valencians

El nervi de l’assessora


Si algun ‘malasombra’ et ve amb el romanç que tots els polítics són uns lladres només has de posar-li davant dels morros la foto d’Isaura Navarro (València, 1973) per a tapar-li la boca.

La llegendària diputada d’Esquerra Unida per València en la legislatura 2004-2008 i actualment assessora de luxe de Compromís forma el daguerreotip perfecte de la dona del futur. Des que era adolescent es va clavar de ple en l’activisme polític, amb compromís pel seu poble i el seu país. Va lluitar com a diputada a Madrid per totes les causes perdudes. Només veure-la, u se n’adona que la van educar molt bé, clar que son pare era catedràtic d’Història de la Ciència.

Aquesta màquina d’idear estratègies populars va fer un salt quan va passar d’humil advocada de CCOO a assessora del mateix govern bolivarià de Venezuela. Aquesta dona és un exemple per als jòvens escèptics, eixos que passen de tot.

Isaura frueix amb allò que fa i encara ara diu que el treball d’assessora és més aviat “d’oficina”, porta en l’ADN del seu tarannà l’experiència dels temps en els quals era una pantera roja que es tirava al coll dels fatxes populars en la tribuna del Congrés dels Diputats. Aquella xicona amb ulleres, tan jove i amb una dialèctica precisa i agressiva. Revolucionària. “Va ser una legislatura xula. Frenàvem les polítiques neoliberals del partit socialista”, recorda irònica.

Ara ella brilla en l’ombra. Segueix atacant a la reacció des de l’eficaç think thank de la coalició d’esquerra nacionalista.

Conjectura amb els seus companys estratègies de contrapoder per a apuntalar el protagonisme polític dels líders de la coalició. “L’enquesta del 9 d’octubre va ser clau. Allò més important és que la gent vol a Mònica (Oltra) com a presidenta i és que cal reconéixer-ho, “som un partit diferent”. El govern del PP és un partit mort. De fet, està en les darreres destrosses i liquidacions. “Ho volen arrasar tot abans de deixar el govern”.

L’assessora lamenta el cinisme dels populars en Les Corts, doncs fanfarronegen de gastar massa en els pressupostos de les Conselleries i mentrestant espeteguen: “que ho pague després Oltra…” I és que ja se sent molt en les files dels conservadors això que “quan vostés governen …” El PP comença a sentir-se perdedor i això és una bona noticia per al País Valencià.

El bon rotllo no sembla ser la tònica dels diputats autonòmics del PP. “Ací en Les Corts no hi ha diàleg. Però la bona noticia és que el bipartidisme s’està trencant de forma natural. La gent demana un altre tipus de política”. A la pregunta, què té Mònica Oltra que està entusiasmant la gent? L’assessora contesta ràpida: “Allò que té és un projecte per a la comunitat”.

Isaura xiuxiueja consells polítics, dissenya estratègies i tàctiques per a l’interessant diputat Joan Baldoví, conegut com a Baldo en el Grup Mixt.

La seua formació d’esquerres no li impedeix fer autocrítica. Va superar la seua militància en EU i per “una evolució de pensament”. “Hi ha doctrines que s’han de reformular”. I per a il·lustrar l’evolució del pensament d’esquerres posa un bon exemple: “Per a enfrontar-se a la doctrina del shock de Milton Friedman no pots agafar de suport el Marx clàssic”.

Ho diu una dona que va conéixer la mítica teòrica marxista Marta Hanecker mentre treballava per al govern de Chaves a Veneçuela en 2009. “Caracas és la ciutat més lletja del món però el treball era estupend. Vaig pertànyer al Grup d’Associacions Jurídiques per a reformar les lleis de les administracions públiques i crear consells comunals. El procés de canvi a Veneçuela consisteix a passar de la teoria a la praxis. És apassionant.

Isaura diu que allò que defineix un parlamentari és estar a prop de la gent. Aquesta dona sembla l’assessora perfecta. Entre altres coses per la quantitat de resultats del think thank de la coalició. Compromís segueix pujant en el panorama polític valencià. És oxigen davant del metà dretà. I aquesta xicona que ara treballa a l’ombra, com un agent secret, defensora dels treballadors i dels febles, encara té temps per a ser mare i criar la seua filla de tres anys. Nervi polític i talent és el que s’albira rere la mirada de l’assessora Navarro.

Comparteix

Icona de pantalla completa