Una editora contra l’stablishment
Molt abans que es consolidara al País un món editorial propi, amb Bromera, Pre-textos i altres importants editorials al cap, Tres i Quatre ja anava creant cultura al territori. Era a finals dels anys seixanta, en un món en el qual els llops fatxes encara manaven de la ciutat. El mèrit concret de Tres i Quatre és ser una pionera en l’edició de llibres en valencià. Per això, sorprèn que, malgrat la seua vinculació a la consciència política de país i a la defensa de la cultura autòctona estiga la seua història per fer; i el seu complement, l’espai de llibertat que era la llibreria del mateix nom en el carrer Pérez Bayer, amb el llibrer Carles Jorro sempre atent; aquelles estupendes tertúlies,…
“Està fent-se en ordre cronològic” conta Climent, “ els professors Vicent Salvador, de la Jaume I i Josep Murgades, un expert en edicions crítiques, se n’ocupen d’una part. Ferran Carbó, un expert de la primera època d’Estellés, s’ha encarregat del volum u”.
La filla d’una parella clau en la cultura autòctona, com els editors Rosa Raga i Eliseu Climent, manté un alt nivell de compromís amb tot allò que l’envolta. De brillants ulls maragda i cabell encés, nerviosa i entusiasta, la jove editora diu: “Qualsevol editor o ciutadà té gran responsabilitat col·lectiva en aquesta societat. No és possible anar pel carrer i no tenir compromís ideològic. Amb els llibres, ocorre això mateix, hem de traure els llibres a la llum. Com ara, hi ha un llibre: La vida de Clotilde Cerdà, una dona exiliada pel poder monàrquic i quasi desconeguda. Decidim editar-lo perquè pensem que si no ho féiem era com reprimir la seua paraula”.
I ara, asseguts sota les pètries i picardioses gàrgoles orientals de La Llotja, envoltats de borratxets medievals que observen els turistes japonesos, tornem al poeta i escriptor.
“Estellés ha d’estar en el centre de la nostra activitat cultural. La seua filosofia vital és la nostra: trencar l’’stablishment’. I ara estem en una època molt bonica per a construir noves històries”
L’edició de l’obra completa d’Estellés segueix el seu curs. El número 14 serà suculent: la correspondència amb Fuster. Aqueixa edició que preparen Laia i els seus col·laboradors és l’exemple més clar del triomf d’una empresa editorial que és ja una icona del País. Un negoci que va resistir la llarga agressió franquista i que segueix viu per a alegria de tots.