Un metge contra el búnquer
A mitjan dels dels setanta; ciutat de València, plaça de la Mare de Déu; un grup de dones jòvens estan reunides en la cafeteria Roma. S’hi han citat per a fer una cosa que està prohibida i és il·legal, es juguen la presó. Van a avortar. Una d’elles les porta al seu apartament i allí esperen el seu contacte: un ginecòleg tan jove com elles a qui li diuen José Luiís Carbonell, un metge poc convencional, un militant d’esquerres que està en la moguda per qüestions ideològiques.
“ Em vaig passar cinc anys fent avortaments clandestins i cobrant a preu de cost. La cosa va començar en pla militant. Quan estaven reunides les xicones jo arribava amb el meu maletí; ho fèiem en la cuina, amb els mitjans disponibles que eren pocs. Jo era un quiròfan ambulant”.
Per això el doctor Carbonell va desafiar obertament la passada primavera el ministre Gallardón i el seu Avantprojecte de Llei en un programa de televisió: “No vaig acceptaré aquesta llei. Igual que em vaig saltar les lleis franquistes, em saltaré aquesta, i ho faré debades. Vaig a impulsar una campanya de desobediència cívica”.
“Vaig comprendre de seguida que l’avortament era una de les tasques pendents de l’esquerra. La Llei que va traure Felipe González va ser un insult per a la dona. Obligava que un psiquiatre els firmara per poder avortar. Vam estar radicalment en contra perquè aquella llei conculcava la sobirania de la dona. Al final, la clínica Acuario, de Pere Enguix, i jo ens la carregàrem, perquè no utilitzàvem psiquiatre.
Carbonell, 59 anys i amb una família nombrosa, confessa que es va fer avortista, perquè, “ un complex masclista provocat per una decepció amorosa em va portar a allò contrari: a defensar les dones”. I no s’ha limitat a això, ha dut a terme projectes d’investigació a Cuba, en col·laboració amb el metge d’Allende: investigacions sobre el càncer i sobre la pastilla abortiva, anomenada dels pobres. És un guerriller d’inspiració txeguevarista en defensa dels oprimits: “En el tercer món no hi ha pastilles abortives, tan fàcils de fer i tan barates; evitarien molta mortaldat, perquè allí funcionen les agulles, les ganivetes, tot fet per ‘avorteres’ i bruixots. L’avortament és un dels primers problemes de salut mundial”.
Amb la nova llei de la dretona neofranquista, Carbonell sembla revuire els temps del plom, i com aleshores es planteja la dissidència i la lluita contra la Contrarreforma. La desobediència civil a una llei malvada i reaccionària com poques, i amb unes implicacions ideològiques molt greus que ens tornen a separar de l’Europa moderna.
“Crearé una oficina d’ONG en el Sud de França per a enviar pastilles per a avortar a totes les espanyoles que ho necessiten. Una xarxa clandestina de grups operatius mèdics per províncies o comunitats. Per a fer com en l’època de Franco: avortaments en les cases. I en això no estaré sol, hi ha alguns bojos disposats a lluitar per la llibertat de les dones”.
El ginecòleg Carbonell, recentment premiat per la Cartelera Túria en el seu capítol d’Acció Cívica, seguirà donant guerra en defensa de la llibertat de la dona per a governar-se a si mateixa sense necessitat de la tutela dels rosegaaltars perversos amb doble moral com els qui governen el país.