La peonera indiscutible de la gran odissea comercial literària és la llibreria Can Boïls, la primera a presentar obres en llengua vernacla fins la inauguració de Tres i Quatre en plena efervescència de 1968. Oberta el 1 de juny de 1962 en l’anomenada aleshores plaça del Picadero, hui Pintor Pinazo, amb tres sòcies molt especials, el llegendari i combatiu sociòleg Lluís Aracil, Josep Lluís Carrión i Emili Boïls. La cosa, com tantes altres, es va forjar en Lo Rat Penat entre Boïls, Carrión, Tàrrega i altres.
Can Boïls va ser el primer comerç que va començar a vendre i a distribuir el primer disc en 45 revolucions de Raimon, editat per Edigsa en 1963. Les cançons La pedra i Al vent d’aquell disc en el qual el cantant apareix en una immortal foto en sépia en un barri obrer amb un xiquet al fons, com de neorealisme valencià, van revolucionar el País. No va haver família progressista que no tinguera aquell estimat disc a sa casa. I a més la contraportada portava un bell text de Joan Fuster. No es podia demanar més. Començava de debò el valencianisme polític, i la creativitat musical i literària no es van fer d’esperar ; i tot sota el perill del garrot militar.
Va ser la disparada d’eixida. Quan als pocs anys tanca aquesta llibreria se n’obri una segona. Concret Llibres obri en 1967. També arribarà a ser llegendària tal com el seu impulsor Valerià Miralles. Els altres companys de Miralles, acabalat lliurepensador de Pego, van ser Alfons Cucó i Tomàs Llorens. Gent de qualitat per a un projecte cultural que va durar poc.
L’editor i mecenes cultural, que apareixerà més tard en aquesta història com a impulsor d’una altra llibreria, una dècada després, recorda que els socis de Concret Llibres invitaren el jove Eliseu Climent a formar part del negoci, però aquest es va negar per tal com ja conjecturava fer la seua pròpia carrera d’editor i llibrer amb la creació del seu buc insígnia Tres i Quatre.
Allò que defineix Carrión com “Començar de zero un projecte de llarg abast” va prenent forma en la ciutat davant els impotents nassos del règim. Són contubernis que forgen tertúlies al Bar Amador del carrer de la Pau entre Fuster, Aracil i altres nacionalistes.
La central del llibre i les paraetes
En l’any 1966 Max Cahner arriba a València per a preparar i crear la versió local de la Central del Llibre Català que impulsava Edicions 62 amb Castellet al cap. Comença així l’activisme editorial, al principi primitiu i espontani, que culminarà amb l’ Editorial 3 i 4. La Central del Llibre, un invent que es va impulsar de manera molt rudimentària al principi. Es tractava de les paraetes itinerants que portaven el llibre valencià als pobles i a les comarques. Toni Moll, col·laborador d’Eliseu Climent en aquests afers recorda aquells heroics temps:
“Organitzàvem fires en les comarques. Ho anomenàvem dies del llibre valencià. D’això, me n’encarregava jo, llogàvem una furgoneta, viatjàvem per les comarques i en cada poble muntàvem una paradeta amb la senyera com a estàndard. Aprofitàvem les festes dels pobles. No teníem cap problema. La desinformació en aquell franquisme era general i molt, pel contrari, sempre teníem el beneplàcit dels regidors. Hi havia complicitat amb la cultura”.
Va ser el 24 de desembre de 1967 que va tenir lloc “la constitució davant notari d’una societat civil anomenada Tres i Quatre amb la finalitat de dedicar-se a l’edició i a la comercialització de llibres. Els fundadors constituïen un grup compacte, unit per interessos culturals i patriòtics. Foren Joan Senent Anaya, Joan Senent Moreno, Joan Fuster, Santiago Ninet, Rosa Raga I Eliseu Climent”.
L’advocat Senent torna a aparèixer en aquesta història com a promotor de la cultura valenciana. Conta Cortés en el seu treball que Fuster va tenir un paper essencial en el desenvolupament del projecte. “L’homenot suecà va conèixer Eliseu el 1959(…) Fuster va esdevenir mestre, amic, mentor i assessor honorari de l’editorial” (p.48). Segons sembla el nom de l’editorial li’l va posar Climent “en al·lusió als tres països que conformen l’àmbit territorial catalanoparlant i a les quatre barres de la senyera que els uneix simbòlicament”.
La inauguració de Tres i Quatre
Corren els temps revoltats del 68 i l’edició de Serra d’Or amb la coberta dedicada al país i els seus personatges més rellevants, des de Fuster a la Dama d’Elx. Tota una revolució de disseny en el país de la “peineta” i la traca. El 12 de març de 1968, un mes abans dels esclafits de París, es concentra en el carrer Pérez Bayer la gent més granada de la resistència nacional a la dictadura. S’hi presenta el primer volum de les Obres Completes de Joan Fuster, i el presenten Cahner i Castellet, i entre el públic estan els presidents de l’Ateneo Mercantil, del Micalet, de Lo Rat Penat, de la UNESCO i altres molts. També està el gros de la intel·lectualitat valenciana del moment. La llibreria ha sigut dissenyada per l’escultor Alfaro i decorada per l’Equip Realitat. Ni que dir que va ser registrada per la policia als pocs dies.
Toni Moll, primer empleat de la llibreria Tres i Quatre, és un d’ells; prompte aprendrà la lliçó dels seus Mestres fusterians i muntarà la seua pròpia llibreria.
Dau al set, la postmoderna
Són els últims anys del franquisme, els dels estats d’excepció, consells de guerra, vagues i manifestacions. I repressió sense venir a compte. En les universitats i les fabriques. I s’intensifiquen els atemptats feixistes contra les llibreries. En 1972, Toni Moll, amb 24 anys obri la llibreria en el carrer del Mar gràcies al contacte de l’intel·lectual de Bellreguard, Pere Borràs i els germans Guitart també de Bellreguard.
“Buscàvem un nom que sonara i com que viatjàvem de continu a Barcelona a buscar llibres, la llibreria Leteradura, en el passeig de Gràcia, editava un facsímil, una revista de Tàpies i altres artistes surrealistes dels anys 40, amb eixe nom”.
Dau al Set té un disseny quasi futurista que correspon a una oferta més variada de cultura i al canvi dels temps: discos portats directament de París, llibres introbables, objectes, icones pop i hippies. La decoren un grup d’arquitectes joves de Barcelona, i a través de Tomàs Llorens ( futur director de l’IVAM en els 80) el Equipo Realidad ataca de nou i munta uns cridaners panells en la decoració interior. Si Tres i Quatre, Concret i Can Boïls havien estat un referent nacionalista indubtable, Dau al Set entra de ple a combinar-lo amb el underground, el pop i la cultura europea i americana d’avantguarda.
“Teníem secció d’importació de llibres francesos, revistes i discos. Tota l’editorial Gallimard i discos de jazz i blues. Es va convertir també en un lloc d’encontre de l’oposició comunista Palomares, secretari del PCE i molts militants anaven per allí. Els arquitectes Carles Dolç i Just Ramírez, els dos del MCE, gent del PSPV, com Vicent Ventura, la branca nacionalista dels socialistes…”
Als anys següents, se succeeixen els atemptats. Dos prou forts, el primer amb una bomba incendiària, sense víctimes, que quasi arruïna el local que estava en un baix. El segon, en 1975, un atemptat amb Goma 2. Però Dau al Set, va resistir fins la seua desaparició en els noranta.
Tres i Quatre, és l’única peonera que manté el tipus, ara amb la societat Les Dues llibreteres, S.L., composada per l’escriptora Núria Cadenes i Eva Gisbert-
Però els vells protagonistes, com els roquers, mai no moren; segueixen vius i atents: Carrión, Aracil, Climent, Moll…, testimonies d’un temps essencial. Sense parlar de la il·lustre desfilada de creadors: poetes, novel·listes, pintors, assagistes, científics, hui en actiu, hereus intel·lectuals dels peoners fusterians que han sovintejat les lleixes i edicions d’aqueixos llocs.
I un dels peoners en actiu, Toni Moll, fidel a la seua tradició llibrera i cultural, acaba de crear l’editorial Leteradura amb tres títols ja en el mercat. La seua seu és en el bar cultural Malva-rosa Espai paral·lel del carrer Historiador Daigo. Un mercat que s’obri camí, gràcies a la tasca d’aquelles primeres llibreries audaces. Als esforços i la determinació dels vells llibreters utòpics.
