Els que pentinem pel blanc, en sabem modestament d’aquesta expressió nostra més vella que el pecat: “pareixes la tapadoreta de comú”, en el mateix sentit els castellans diuen: ”los trapos sucios se limpian en casa” en referir-se a redreçar desgavells doméstics, allò de: “aixó, del banquet cap a dins” A totes les families hi han persones d’aqueix caire i fan un gran servei.
Però quan el métode s’aplica del banquet cap a fora, empran-lo per a assumptes publics, apleguem a no tindre prou de tapadoretes posant en evidència el mitjà quan es fá un abús d’ell, la femta comença a enlairar-se i a fer olor o mateixment l’aigua s’hi’n va per la darrer taula, just el què pareix que li passa al Sr. Cotino per capficar-se.
Davant aixó, com que vaig apendre la doctrina catòlica per a combregar, ens diu que abans de fer-ho hi ha de confessar els pecats, tenir-hi dolor i propòsit ferm d’esmena, açó a títol personal; en allò públic hi ha la confessió general, encara més, emprant l’ecumenisme els partidaris ho fan de manera pública.
El Sr Cotino home creient com el que més, per a qui l’esperança de vida és menor que el temps viscut, faría bé en dir la veritat i si ja la hagués dit, ajudar a que hi sure fent que altres la diguen, afavoria així el restabliment de la confiança en els governants, reforçaria els nostres signes d’identitat pels quals són tant preocupats , apuntalaria la confiança en les institucions que també resta el son i allò més important, donaria respostes als familiars i als que per sort han quedat.
Amb tot això plegat demostraría que és realment al costat de les victimes i donat el càs, quan més tard millor, de segur aniria quan li tocara com un tret al cel.
