Fa uns dies he tingut l’ocasió per primera vegada, allò del destí, d’assitir al lliurament dels Premis Sambori 2013 a la ciutat de Mislata, dins del marc de la Trobada de l’Horta-Sud que se celebrarà els pròxims 4 i 5 de maig, tot aixó atorgats als participants premiats de les escoles de l’Horta Sud i amb la modalitat de literatura en valencià, i de la qual és ànima l’Escola Valenciana, punta d’ariet de l’ensenyament públic i del País. Com que “una literatura, en totes les seves formes, és l’esperit d’una llengua, fondre llengua i poble es donar-li un esperit”, com deia l’homenot Josep Plà, i això com altres coses ho sap fer i ben bé l’Escola Valenciana com ho demostrà llavors la coordinadora de l’Horta-Sud pel valencià Guaix ; i al llarg del País totes les demés.
Ja sabem, als menys molts, que els premis van adreçats a escolars des de infantil, fins a infantils d’un grapat d’anys, ja que fa un temps s’afegiren les escoles d’adults de les quals també sabem l’impagable servei que ens dónen, i al valencià en particular, i a les que els balafiadors, tiradors de carcasses i uns quants calificatius més, també volen aplicar la tisora per esporgar-les. Haurem d’ésser a la guai.
Dit això, he de manifestar amb tota la càrrega emocional que s’hi pot afegir i puguen endevinar, que l’experiència ha estat tot un munt d’emocions i gojos, més encara donat que el que subscriu ja no llueix pel de bresquilla precissament i allí s’aplegarem gents de totes les edats, car el qui no rebia premi, el rebia el fill, el nét, el cosí o l’amic. Així doncs si algú va tirar alguna carcassa metafòrica, el fet era més que justificat.
A l’Escola Valenciana així com als demés patrons, patrocinadors, suporters i col·laboradors, cal encesament donar-los les gràcies a tots plegats per la seua mena de fer País, és a dir, des de sot a terra, pregant modestament des d’aquest espai a tots i a totes el vostre suport.
Els Premis Sambori de l’Escola Valenciana.
