Diu Esteve:”¿Quí són hui en dia el maulets i botiflers? En l’actualitat maulets continuen sent les persones que defenen el progrés del nostre poble, l’economia, l’agricultura, el comerç, l’indústria,… (torqueu-li el front).Però aquí va altre reble … “I sense oblidar la nostra personalitat pròpia i diferenciada i el nostre idioma valencià”, ja no se si torcar-li el front, i segueix : “Són botiflers, encara que es disfressen de maulets, aquells que servixen als interessos d’altres pobles i que incomprensiblement, troben acòlits en la nostra terra”.
Què fem áquí davant d’un acte de tirar la pedra a la vorera d’enfront titllant de catalanistes als qui no pensen com ell, argument per altra banda més vell que la tos, sense alçar la vista del melic enlloc d’agermanar que és el que pertoca. Ni més ni menys, a mí per eixemple em sona tot açó com el món al enrevés, fa seguici als qui li dónen suport econòmic, el senyor Fabra, Castellano o la saltadora de balconades, autèntics botiflers, sucursalistes del Consell de Castella-FAES, ofrenadors de noves glòries, els quals fiquen pals a la llengua pròpia en decrets de trilingüisme com atropell principal, duguent a aquest beneït poble sot a les potes dels cavalls en la seua mena de governar, sense poder assolir en just dret un finançament com cal i ens mereixquem, tot aixó sense pagar el que deuen, fent tot el que poden donant motius als de ponent per tal de que ens resten competències.
Com sabem, botifler ve dels francés i designava la flor de lís, simbol de la dinastia borbónica francesa, partidaris de Felip V, i dels que és feia una etimologia popular amb el signiticat de “unflats, orgullosos”, aplicat a la noblesa, que a Mallorca s’anomenen “botifarres”, com explica el nostre erudit Agustí Ventura, professor i cronista oficial de la benbolguda, heròica i encendrada ciutat de Xàtiva. Cal dir per altra banda, que maulet, deriva de l’àrab “maula” que es igual a camperol, com ens diu també el professor Ventura. És clar maulet, el que entenem per maulet, els que manen i els qui els donen suport no ho són.
Quina pel·licula ens conta el Sr. Enric Esteve, no li pareix que a hores d’ara hauria d’afegir i no mancar, seguir per la senda encetada quan van cridar al professor Abelard Saragossà, filòleg de la Universitat, per tal d’anar aclarint-los coses respecte de la llengua comuna, posem per cas, o donar una ullada a la hitòria de l’institució que presideix per tal de vore amb claretat què deia Constantí Llombart o el mateix Teodor Llorente sobre la llengua pròpia?
És evident que amb actituts com la d’aquest senyor recolçant els llops que tenen atenallada aquest simulacre d’autonomia no ens deixaràn mai en pau.
