Heus ací que totsdos, alts representants del poder econòmics de l’Estat han utilitzat entitats valencianes com a cap de turc d’allò més dolent, però ni l’u ni l’altre s’han mirat al melic. El primer usà la tàctica de Rajoy, assegut a la cadira, fent informes il·lusoris sense utilitzar el manament fiscalitzador com cal del sistema bancari que li es adient al BE i que l’ha dut quasi al desprestigi.
L’altre el Sr. de Guindos manifestant amb contundència la denúncia, essent ell ni menys ni manco assesor rellevant del Lehman Brothers fins a la seua fallida total en 2008, pels esmerços en crèdits “subprime” principal motiu de la crisi mundial i estatal, desprès col·laborador necessari i imprescindible del Consell de Castella-Faes per tal d’aplicar les retallades que venim patint, tot i això sense haver-ho dit en la campanya electoral per a les eleccions del 20-N.
Malgrat que l’exigència de responsabilitats a qui malament ho ha fet deu ejercir-se, també nosaltres tots plegats i no uns pocs, deuriem d’exigir les reponsabilitats corresponents als qui venen governant aquesta genuflexa autonomía, dons miren més a ponent ofrenant que a la mar i damunt els peguen a la boca.
