Diari La Veu del País Valencià
La Infanta Cristina ha deixat de ser imputada
Acabem de veure com la Infanta Cristina ha deixat de ser imputada de moment, la dona del Sr.Urdangarín no sabia res de les activitats de l’home i era una enganyada. Un Tribunal de Justícia de Palma ha dictat el fallo, els demés tots mut doncs el fallo és inapel·lable, tot i que recoma- na al Jutge Castro instructor del cas, hi recullga més proves i apresse al Sr.Torres l’ex.soci del Duc per a que amolle tot el què sàpiga d’una vegada per totes. Res en contra, però ha de veures si recalcen al jutge que amb tots els respectes món, no dona abast.

La suspensió ha estat un gran gol per tot l’escaire a favor de la Casa Reial, és a dir del Rei, doncs va fixar al Sr.Roca i el seu bufet per tal de defendre la filla (jugador veterà i sabut com les rates d’albelló el qual ben averiguat és un íntim) i ara li ha donat una gran assitència; servidor si s’haguera vist en un cas paregut no la hagués pogut fixar, car tan sols sóc lluitant per la permanència.

La resol·lució a estat aplaudida encesament pels partits majoritaris de l’arc parlamentari al Congrés de Ponent, amb el suport grauït del expresident del Govern espanyol Felipe González recolçador de la Monarquia (potser que com Roca també fos amic, qui sap) des de la anomenada “Transición democràtica”.El Sr.Alonso portaveu del PP al Congrés li ha donat les gràcies a costa de les Joventuts Socialistes. Els que vam viure aquells moments sabem, i els que no s’han assebentat després, que si no hagués estat entre altres per ell, els partidaris del régim de Franco que encara hui romanen per ací haguerem vist on haguessen remés la Monarquia.

Com deia abans els partits majoritaris, els quals tenen una garvera d’imputats, s’encaboten en airetjar que la imputació no vol dir que hi fosen culpables sinò que amb ella s’aclareixen les coses i ara veges tú per a on hi cele- bren a bombo i plat que la Infanta, sense desmereixer la presumpció d’inocència, de moment deixe de ser-ho.

Quan la varen imputar digueren cadascú la seua i tots dos coincidiren en que “respetaban la acción de la justicia, como no podria ser de otra manera”, o siga allò del més políticament correcte. Vaja originalitat!

Aqueixa estratègia usada des de les acaballes del segleXIX, ara Cànovas del Castillo ara Mateo Sagasta pel repartiment del poder i recolçament fins les últimes del règim de la Restauració, ens va dur pocs anys després a un acabament com el del ball de Torrent, retrotraguem-nos ignominiosament als anys de la caverna per no haver estat transparens, no haver escoltar al feble afegin-lo al sistema i amés amés alentar i enfosquir el deler imperial en Africa de la Corona. Així que ja vorás tú hui, quin servei li presten a la Monarquía. Com diuen els sabuts, qui no apren de la història és comdenat a repetir-la.

Comptat i debatut, és demostra altra vegada que la justícia per als de dalt, fets provats a base de poder i diners, corre el risc de no mostrar la veritat, tot i que no vol dir que no ho fos, Déu em lliure. Els que són pobres com les rates ho tenen més difícil, doncs huia mateix hi ha de pagar taxes per obtenir-la.

Hom pot pensar, els políticament correctes mai posaràn les institucions ancestrals a rant dels demés exposan-les al perill, es juguen molt i tenen molt a perdre, per tant els demés ja sabem a què atendres, més ens hi valdria recollir deu milions de signatures d’ara endavant i en un context de constituent abolir una “sacratíssima constitució” tancada en fals com ens ve mostran-nos, hereua directa de la de l’any de la picor o guanyar les properes eleccions per goletjada.

Sembla un desgavell, però de més verdes han madurat, i com deia l’Estellés de Burjassot davant moltes emocions: “Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé”

Comparteix

Icona de pantalla completa