Els del Cap i Casal reforçats per sang nova al capdavant ni més ni manco la pedrera sucursalista del Consell de Castella (hom difícilment compren, o si, el què una ment com la de la investigadora Núria Martí emigrara i certes ments romandren per ací contratades a raó de 45000 pavos anuals de l’ala) Visquen les senyes d’identitat! reforçada pel Sr. Maluenda de les Corts desprès de ser-hi vacunat a base de píndoles, com a puntes d’ariet amb ànims nous, enceten l’estratègia marcada llavors pel President de la Generalitat i el seu Estat Major encapçalat per Sr.Castellano home hàbil que encara hi és per ací, (a valencianos no nos gana nadie), especialista en senyes d’identitat com són el parany i els bous, especialitat la qual ja havia dut a la pràctica fent-ne una de les d’ell al remetre un telegrama de condol en castellà a la família de l’homenot Bausset, el qual van tornar així com el del seu Jefe els fills de l’homenot. Altre visca per les senyes d’identitat.
El Sr.Fabra (potser que dure en el càrrec menys que un pastís a la porta d’un col·legi) en la intervenció del 25 de setembre de 2012 va passar de puntelles per les senyes i l’aigua (manen els d’ell i l’aclaridora Sra. De Cospedal) , tan sols ho feu palés en rèpliques i contrarèpliques a l’oposició a Les Corts del País retraient la resolució del Parlament Català respecte de la llengua comuna i la seva visió de nació, ja en aquest gest s’albirava per on podrien anar els trets en el cas de què alguns dels desitjos exposats llavors es tornaren en decepcions.
Com que les pitjors dades de l’Estat en PIB, desocupació, nivell de pobresa (l’índex ha augmentat un 18%), deixadesa de funcions a demanar un just finançament i una retafila d’impagaments que encapçala aquest simulacre d’autonomia apleguen ara en forma de decepcions destapant-se la caixa dels trons, així doncs no hi ha res millor que el catalanisme per a fer blanc. Més vitols per a les senyes.
Hom per criança creu que les senyes d’identitat d’un País es defensen de la mateixa manera que sa casa, és a dir, ser-hi coherent entre el què es diu i el què es fa, reivindicant davant de qui fos allò que en just dret li pertany, si hi ha pecats esporgant-los agranant brutícia i bancades, intentant que la mentida no enfosqueixa veritats, finançant-se a les clares, remetent a fer punyetes engominats, homes en bigot i gent de mal viure que li puguen romandre, es queda ara en cara de bajoca mirant el desplegament establert per tal de fer front als problemes del País.
El Sr. Fabra que hauria de donar llum i no fum, deuria començar pel principi la qual cosa el trellat aconsella i deixar-se els llibres de cavalleria, posant ens mans dels qui saben assumptes com la història i aturar-se d’entrebancar la llengua deixant de finançar el secessionisme, arromangant-se davant la faena doncs a tothora li salten gripaus donant una ullada per exemple a per què la Conselleria de Sanitat contracta en Esabe assabentada com era que feia frau a la Seguret Social, (més visques per a les senyes) tancar en pany i clau la sucursal i defensar davant de qui fos el què ens resta a cura específica pel feble. Potser així la marca València, la marca Espanya per les quals són tan preocupats i les senyes d’identitat que tan cacaretgen i amb la seua mena de fer les petgen com la llengua dels valencians primera i principal senya d’identitat en la qual no n’amollen ni una, passant-se pel folre ni més ni manco l’Estatut el qual volen que es compleisca fil per randa, quan més de cent mil xiquets han demanat estudiar en la llengua pròpia i no poden fer-ho no donant-los la real gana que ho facen.
No creu el Sr,Fabra i el seguici que ja n’hi ha prou? Per què volen confondre’ns? Potser ja sabem per què.