Hom podría afegir, quasi quasi des de els temps de la caverna o al menys de 1707.
Tot seguit en el discurs de cap d’any El President de la Generalitat propossa a institucions, partits politics, agents econòmis i socials un gran pacte per tal de millorar el finançament autonómic, tot i que no fa cap al·lució a que el President de les Corts del País, benbolgut Sr.Cotino té al frigorífic del despatx des de fa un grapat de temps una esmena d’ample consens dels partits de l’arc a les Corts per a incloure-la en l’Estatut que no la fan servir, ells sabrán perquè doncs nosaltres si ho sabem.
Aquestos dies passats a Penyíscola en el marc d’una reunió dels genuflexos, el Sr.Rajoy davant una petició expresa de millora de finançament defuig pronunciar-se en consonància amb la part de l’Estat d’on prové. Els sucursalistes el mateix dia i malgrat l’evidència li diuen “Necesitamos al Mariano Rajoy más valenciano que nunca”. La resposta la fa servir el inefable Sr.Montoro, gran economista i politic, aprofitant una pregunta del Sr. Puig del PSPV i li diu”Gracias a esta reforma, en el año 2010 la Comunidad Valenciana alcanza ya media en términos de financiación per cápita.Què fem.
El Sr. Rus del PP, bocamoll com el que més diu “habremos estado mintiendo durante ocho años engañando a los valencianos para que nos votaran?”, ell sap que sí i encara diu més “defender es exigir, no perder el tiempo”. Mostrant d’aquesta mena el que critica cert sector del PP: una feblesa evident de Fabra davant dels de Ponent.
I una nota discordant que explicaría la incombustibilitat del personatge dins del PP i el Consell, doncs el Sr.Castellano Secretario General del PPCV i Conseller de Governació, defensor per damunt de tot de les nostre senyes de identitat el parany i els bous, excusa al ministre “el Gobierno central, así com el Ministerio de Hacienda, ya han anunciado que se va aprobar un nuevo modelo de financiación en 2014”, tot i aixó sense rebatre la tesi del Sr.Montoro donan-li així ales.
Després de tota aquesta retafila de desgavells, l’assumpte és com és i hom pot pensar que no hi ha per a tant ja que es poden resumir en dos, com en els deu manaments:
Primer: Que el President Fabra es un moll i es deu tan sols als que l’han nomenat a dit: el Consell de Castella-Faes, légitimament tot hi ha que dir-ho, fent el contrari del que el Sr. Federico Félix li aconsellava que és ni més ni manco allò que li és adient al trellat: antepossar els interesos del País als del partit, i mostra d’aquesta manera la seua indubtable feblesa.
Segon: El PP partit que dóna suport al Sr. Fabra és des de fa temps una sària de gats.
P.D. Ben mirat potser aquestos es resumeixquen u,i ho va dir el Sr. Fernando Giner portaveu a les Corts del PP l’altre dia a les Corts a rant del conveni de reciprocitat de TV entre Catalunya i el País en resposta al Sr.Moreno del PSPV:
“El català i el valencía són dos llengues d’una mateixa mare, el llatí, i la mateixa pertenyança a la civilització cristiana y a eixe proyecte comú que és Espanya” pater nostre. Algún dubte. Si em volem més parem el cabàs.
Però potser el Sr Federico Félix donara la sol·lució quan digué també el 17 de noviembre de 2012 “…la Generalitat tenia que plantarse i hacer lo que fuera necesario para salir de la situación que nos lleva a un callejón sin salida. También dije que si hacia falta que se sublevase”. Aquí aquí et.vull veure!
