El 6 de maig passat aquest diari va publicar una carta dirigida al Sr.Cotino signada pel qui subscriu, en ella li recomanava al President de les Corts com home creient que és, que si haguera dit tota la veritat sobre l’accident del metro, al menys hageura ajudat a enllumenar-la, potser així anara com un tret al cel.

Un lector de l’article va comentar que no sols no el llegiria sinó que per l’actitud i maneres de fer del destinatari, no sentiria cap de remordiment com no fos la salvació de la seua ànima. Però, com que últimament m’he transformat en una mena de xiquet, albirava alguna esperança llunyana. La meua innocència al pou. Lògicament aquests dies li he donat un vot positiu al comentari del lector en l’article que encara romana al diari, doncs evidentment ni el Sr.Cotino ni els correligionaris esbrinen res de res.

Per acabar-ho d’arrodonir el Jefe del Sr.Cotino, el Sr.Fabra que no n’amolla ni una en valencià, s’unfla com un titot dient aquest reble: “supimos hacer de forma rápida la investigación”, com si la rapidesa fos garantia per aplegar a un bon fi demostrant tota l’eficàcia i recollir absolutament totes les dades; transmet al mateix temps a familiars i víctimes “afecto i cariño” quan justament familiars i víctimes en tenen més que mai i demanden altres coses.

Però, heus ací que en veure la concentració de la societat civil a la Plaça de la Verge donant suport als qui per sort eixiren il·lesos i als familiars, n’albiro una altra: que l’espasa de la justícia caigui damunt del coll dels responsables tècnics i polítics destorbadors de la seua acció, ja hui mateix un anhel per a molts i conforme passa el temps, més.

Commou, aborrona i enfureix llegir a Miguel Esplugues pare de una damnificada, dient en un article d’àmbit de País que amb una balisa ben programada l’accident no s’haguera produït, referendant-ho mostrant-la Rosa Garrote Secretària de la Associació de Víctimes a la concentració d’aquest 3 de juliol, afegint que moriren 43 persones perquè la seguretat no estava garantida i els programadors són els responsables de les morts.

Així mateix denúncia Esplugues, la caixa negra del comboi va enregistrar dues frenades les quals no van repercutir favorablement temperant el tren. Denúncia també el pare de la damnificada, que es va enganyar a tothom al demanar Ferrocarrils de la Generalitat a dos subordinats que feren desaparèixer tres llibres d’avaries i revisió, en els quals es feien constar problemes d’estabilitat dels vagons de la sèrie 3700 que van tenir l’accident, essent premiada l’acció per l’empresa pujant-los de categoria.

Això tan sols una mostra, doncs com diu Miguel Esplugues quan bombers, sanitaris i policies auxiliaven les víctimes, al mateix temps altra gent se n’ocupava de feines menys ètiques.

Després de tot el desori deixat per l’accident, la comissió d’investigació de les Corts presidida per l’inefable Rafael Maluenda “doneu-me les píndoles” entrebancaven vetant la participació dels perits presentats pels advocats de les víctimes, evitant així una discussió plena i raonada amb totes les dades possibles per tal d’aclarir la veritat.

Sr. Cotino, Sr Fabra i un llarg etc., tant de bo, la justícia amb el coratge de la AVT3J i el recolzament de la societat civil, facen pagar als responsables tècnics i polítics el que deuen que és molt, perquè pareix evident que vostès el que hi ha, ho donen com a bo i no mouran un dit.

>

Actors Secundaris, Ciutadans de Primera