Coent i coentor

Coent és un mot ideal per a descriure amb rotunditat certes coses que tothom entén, hi és ben gravada en el disc dur del nostre cervell i en nomenar-lo ix a la primera.

Coent, una meravella d’adjectiu, com sabem és una cosa que cou, també aplicat a d’allò excessivament picant, aquesta descripció seria la manera més directa d’identificar-lo. Però, heus ací una altra aplicació que l’hi fa autènticament genuí, com diguem-ne, més nostra: Ridícul per presumpció, “cursi”; familiarment aplicat Coentor, i adreçat a cert grup social. El mot ens resulta encara més familiar si li posem caretes i ullets.

Tot açò ve a conte de veure la gent aplegada a la Llotja del Cap i Casal en un acte dijous a la vesprada organitzat pel “Alto Comisionado para la Marca España”, per tal de promocionar-la. Amfitriona l’alcaldessa senyora Rita Barberà com no podria ser d’altra manera, com es diu ara. Així que si algú amb tota la bona fe ens haguera ocorregut acostar-nos, haguéssim eixit d’allí, sense voler-ho, més coents que un all.

Al veure qui hi romangueren vaig tindre present l’article de l’admirat Emili Gascó en aquest diari dimecres, i així a les fotos de l’esdeveniment no hi vaig veure cap dels assistents agenollats fent penitència, llegint i donant voltes per assabentar-se de les bones pràctiques comercials que a la Llotja hi ha escrites. Ara que igual penaren abans de començar l’acte i hauria de posar-me un punt a la boca, doncs després tots combregaren sense dir ni olives, en allò que allí es va dir, semblant el comportament de l’època quan manava el del bigotet i la veu aflautada.

Així que tant a ulls de l’Emili com del qui subscriu podríem dir sense errar-ne que s’hi feu un ús indegut del Patrimoni de la Humanitat, al menys per part d’alguns dels assistents.

A l’acte s’aplegaren ni més ni manco que fins a set Ministres de l’Estat els quals per tal d’anar millorant la marca caldria convenceren al seu Caporal a Madrid i anar aclarint tot allò que en just dret els demana l’oposició i bona part de la societat civil, les denúncies del ex tresorer del partit de les gavines pose per cas.

No em torcaré el front dient que si venien de fora és perquè els convidaren, doncs enllà a ponent també hi ha coses per a millorar, tantes o més que ací, així que la fallera major del Regne, genuflexa de l’Estat, també regina del ventilador doncs el tuf mai li aplega, aprofitant l’acte, ne digué unes quantes de les d’ella: “El nuevo renacer comienza a gestarse en esta tierra” “Lo que hace fuerte a Valencia hace fuerte a España cuando más nos necesita” “para recuperar el prestigio deteriorado en los últimos años”, tot això sense caure-li la cara de vergonya. He de dir que a mi sí que em cau.

Contat i debatut, fa uns mesos en aquest diari el qual em dona ales concedint-me espai, vaig dir que les marques no valen per a res sinó són per als esmerços, per a poder-los fer el primer tret significatiu és la confiança la qual ni abans ni ara els que manen a ponent ni al País n’ofereixen; la confiança vol fets i dels bons, hi ha exemples i ben palesos en els manats, el poble pla, qui llueix calls a les mans i als cors i és a les butxaques escurades.

Així què aquí queda, el que vulga esforç ja fos d’ací com d’enllà, que comencen a fer-lo i assoleixin el nombre de calls que altres els duen per davant. Si així ho feren, de segur contribuirien en bona manera a recuperar el prestigi deteriorat per a les marques per les quals són tant preocupats, potser també així ajudaren a restablir la confiança en les institucions que bona falta hi fa.

Pel que respecta a nosaltres, farts d’ofrenar des de fa anys, que ens deixen en pau, estem exhaurits i prou farem si eixim tots plegats d’aquesta.