Els gendarmes francesos i els pallols per la calor

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la notícia que, al País i a la resta de l’Estat, hi ha patrullant, al costat de la Guardia Civil, gendarmes francesos i altres. Fins i tot, a un diari d’àmbit valencià, he trobat una foto cridanera i provadora: un guarda espanyol i un gendarme francés, des d’una andana de fusta a la platja de Cullera, un de cada mà, ajuden una dona major que ve de l’arena, a pujar-la.

El primer que se m’ha ocorregut en veure-ho, és eixa dita tan demostrativa nostra de “dos per al sac i el sac a terra” ja que la foto em dóna peu.

Però com que vinc de criança antiga, no vol dir que la d’ara no fos bona, he anat assolint al llarg dels anys certs graus d’educació i respecte, així fas una confessió pública davant tothom d’un doble pecat. Ja sabem que es peca també de pensament, d’una banda amb tot el respecte del món cap a la dona, puix és evident que no és cap de sac, d’altra per als representants de l’autoritat, l’espanyola i francesa, el gendarme amb més motiu, ja que encara que també ve de fora, no empra el mateix tipus de DNI, i ni molt més menys la dona els ha caigut a terra, tot fos dit. Ara bé, tampoc el diari ens ha oferit la resta de fotos i, per això, qui sap.

Davant tota aquesta ximplesa, tanmateix hom pot armar-se un pallol i preguntar-se, a què vénen els gendarmes ací? Allò de la guarda civil ve de més lluny ja ho sabem, del segle XIX i del Duc d’Ahumada, i una primera resposta em duu a l’evidència: a ajudar-nos a pujar gent major a les andanes. Una segona potser més seriosa: a donar classes pràctiques de fraternitat, igualtat i solidaritat tal i com ho fan a la França, clar que això no deu ser, ací ara mateix quasi som per a donar-ne, a més encara pel que hem vist enllà últimament, però, ben mirat per la política social duta a terme pels que ens governen ací potser que no, car ens retrotrauen als anys de la caverna, així que vist el cas ho deixe en taules.

Ah, ja caic, una altra, aquesta em dóna goig, potser han vingut a fer pràctiques de valencià donat que els que han passat les proves saben castellà, alguns d’ells són fills de castellans, i encara que ací lògicament també en sabem alguns prou, del valencià el que es diu valencià encara en sabem més ja que ací és el bressol. En acabant donarien cursets a les forces de seguretat espanyoles, sobre tot als nouvinguts a aquestes terres, damunt de tot perquè deixen de dir-nos de tant en tant allò de “a mi hábleme en cristiano”.

Tot açò, cridats pels defensors de les nostres senyes, senyors Castellano, Herrero, Giner, Bellver i fins i tot l’inefable Maluenda “doneu-me les píndoles”. Almenys, encara que perdem sobirania ens prestarien un gran servei.

Encara se m’ocurreix una altra: hauran vingut en comanda expressa del govern francés, ara que s’ha descobert que entre els estats amics també es practica l’espionatge, per tal d’adonar-s’en de l’encabotament de l’espanyol a entrebancar qualsevol activitat econòmica que no fos el turisme, donat que fins i tot s’han carregat els obrers i una retafila d’activitats i, si la cosa té èxit, veure si els francesos deixen de fer avions a

Toulouse i enlairar cohets des de “la Guyana”.

O veges tu sinó aquesta, reforçar la “Marca España” i la “Marca Valencia”, tan fotudes com hi són avui mateix.

Comptat i debatut, i si tot açò no hi és ni més ni manco que desgavells i destarots meus per la calor? De segur, puix els que manen sempre tenen raó, ja veurem com en altra ocasió ens trauen fotos que ho justifiquen, perquè a estiuejar el que és diu estiuejar, els gendarmes francesos no han vingut. Viure per a veure.

P.D. Pot ser que amb allò dels cursets de valencià, però com calen, ens vinguera bé, així de moment estalviaríem una policia pròpia. Més avant, si de cas, ja veuríem què hi faríem.