El dèficit asimètric o allò que ens pertany

Hi ha frases que s’hi posen de moda i després serveixen repetides fins a l’extenuació com un salvavides, com un clau a la paret. Una comparança: ço del dèficit asimètric, la concessió del qual, atorgada pel Consell de Castella-Faes, ha estat presentada a so bombo i platerets com si fos un triomf, d’una banda enlairant la magnanimitat de Faes i d’altra de la solvència negociadora dels sucursalistes. Fins i tot, les organitzacions empresarials valencianes han donat les gràcies, a uns per la magnanimitat, i a altres per bons negociadors que hi són, retalladors de drets i cabals dels governats. Després, uns i altres, els d’ací amb boqueta menuda i en valencià ni olives, han dit que ens cal un millor finançament.

He de dir-los, per si no ho saben, que del copagament farmacèutic per exemple, hi ha tot el que va d’any per liquidar-lo, això com un xicotet botó de qui fa el finançament. De segur ho saben, ells ho saben tot i sempre tenen la raó.

Crec que aquest fet el té tothom més clar que un ull de peix. Però, com que del que es tracta és de confondre’ns, per si de cas, ací va el meu raonament.

Aquesta fallida, esfondrada, desfeta, espifiada, bancarrota, insolvent, simulacre, abans ja era genuflexa, agenollada, ‘prosternada’, acatadora, submisa i lògicament convertida en un avortament d’autonomia, coses que la converteixen en heroica (restaria paper per tal de seguir qualificant) s’ha agafat, mitjançant els qui deixem que ens governen, a la paret llisa en la qual hi ha justament un clau anomenat dèficit asimètric, sostre assenyalat en el 1,60% del PIB ‘el más alto de todas las autonomias’, ‘te alabamos Señor’.

El dèficit, ben mirat no és ni més ni manco que l’eufemisme pel qual se’ns permet endeutar-nos en 900 milions d’euros més, ja veus tu ara on hem aplegat, és com si haguérem anat al banc i ens hagueren concedit un crèdit per tal de pagar deutes i despeses perquè no hi ha més remei, la qual cosa genera més endeutament, que junt en el rèdit, aplegat el termini, no s’hi podrà pagar encara que augmenten impostos i empren les tisores, que de segur ho faran, justament per això han atorgat l’asimètric.

El President del Consell no tan sols roman al colomer sense una vegada més anar al gra, sinó que tracta de justificar allò injustificable, ni més ni manco que ens calen ‘peles’ en fonament de deute històric, conseqüència d’un mal finançament des d’almenys 1707. Dit això, d’una vegada per totes, haurien d’aconseguir aquell finançament que any rere any ens calga en justícia, nosaltres els valencians, els pagans, sí, ho diguem en veu alta, però ningú ens fa cas, manca que, afegida al desgovern, ens han dut on som.

Una prova recent dels pressupostos d’enguany de la Conselleria de Sanitat per a centres hospitalaris: cal retrotraure quasi 5 milions d’euros per a pagar una sentència judicial que obliga la Generalitat per no haver dut a terme i hora certificacions d’obra feta. Què fem? Com diuen els vells, de la palla fem.

Senyor Fabra, no ens val allò que no és el moment, que l’Estat pobret no pot, ens val el que és nostre, allò que justament ens permetrà deixar d’anar darrere de qui cada vegada ens apreta més el coll, donant peu perquè siguem uns pilotes, per no dir altra cosa, anant a calbots per tot arreu de l’Estat i del món. Ja n’hi ha prou de confondre’ns! Faça costat al poble valencià, únic sofridor i no altre, com vostés, com exemple d’una gestió vergonyosa, o és justament això el que volen, ser-hi uns ‘ofrenadors’ crònics?.

P.D. Allò de l’infrafinançament i drets des del 1707 em fa caure que, tal vegada en el fons, fos per açò perquè l’alcalde de Gandia vulga llevar el monument commemoratiu de la Batalla d’Almansa del lloc en què raonablement hi és.