Els que tenim certa passió-afició pels assumptes públics i curiositat per altres, venim observant les maneres per les quals es comporten els personatges que vénen governant aquest beneït País. N’han passat una reguera, uns millors altres pitjors i des de que governa el seu partit d’igual manera.
Però, heus ací que és vostè el prototip de governant d’abans i d’hora, el qual s’anomena incombustible, es a dir d’ampla trajectòria i duració dins d’elit governant, això li ha reportat gaudir, ja se sap que els polítics com vostè vocacionals, gaudeixen del servei que presten als qui representen, i per a dur-ho a terme ha ostentat i ostenta tots els càrrecs més alts d’aquesta autonomia, excepte clar està, el de President de la Generalitat, càrrec al qual, per altra banda, potser igual vostè aspira.
Però, com que l’homenot Josep Plà deia,”el més fons de l’home és la superfície”, vist el vist, els observadors passionals-aficionats i encuriosits, no el veiem ni d’aprop, com a tal, ni tampoc per a ostentar el càrrec que n’ocupa, doncs la processó deu anar-li per dins a la vista dels problemes amb la justícia als que deu de fer-los front, dels quals ja veurem com ix. Recorde al senyor Camps per exemple que malgrat haver estat innocent del procés pels trages, ni ha alçat ni alçarà el cap, políticament clar.
Sense restar-li la presumpció d’innocència, Déu em lliure, doncs tothom se la mereix per justícia, altra cosa com sabem és la veritat, faria ben bé en deixar els càrrecs institucionals que ostenta, encara bo que no resulte encausat, perquè malgrat manifestar que totes les actuacions i decisions les ha pres com a responsable dels càrrecs que ha tingut, i han estat legals, allò que hem vist és políticament reprovable. Significant especialment, la seua participació en una cacera amb contractistes de la Generalitat, cosa que com sabem el PP prohibeix en el “código interno de buenas prácticas”.
Així que senyor Castellano, pel bé seu i de la Generalitat, com que no hi ha res etern en aquesta vida, ara és el moment i hauria de presentar la dimissió dels càrrecs institucionals al Consell.
D’altra banda aprofite l’ocasió per a recordar-li que és vostè evidentment, el Conseller de Governació del Consell, encarregat per tant de la policia. Puix bé, que jo sàpiga, davant les agressions que pateix la nostra llengua per part de certs membres de la força pública estatal, no ha dit vostè ni olives, la qual cosa molts esperàvem, vist l’èmfasi emprat en altres ocasions per a defendre les nostres senyes d’identitat, entre elles l’idioma, del qual hi haurà de ser a la guaita no fos que vostè i els seus, l’anomenen LAMPAO “El Jove” quan manco ens descuidem.
Caldria per al bon govern, i així ho fera ben palès davant de qui fos, en especial dels responsables de les forces de seguretat estatals, que a aquestes terres hi ha un Estatut d’Autonomia vigent que reconeix com idioma propi el valencià, en el qual hi ha el dret d’expressar-se, i no hi ha per què suportar allò de “a mí hábleme en cristiano” i altres descriances.
També recordar-li, allò de fa poc més d’un any amb motiu del traspàs de l’homenot del País, en Josep Lluís Bausset, vostè i el President de la Generalitat demostraren el cas que fan del valencià, remetent telegrames de condol en castellà, els quals dignament la família va tornar.
Atentament el saluda.
