Les raons que ens passen pel cap són tantes que no es pairen però, heus ací que a aquestes terres, a banda de les retallades a les matèries que el seu ministeri té encomanades, hi ha una altra que ens aplega a la mateixa ànima, almenys a uns quants: el redreçament mitjançant l’entrebanc a les llengües perifèriques, que diuen a ponent. Jo mateix si fóra Wert, se m’ocorreria una parida d’eixes que li fan goig i el fan famós: “Hay que españolizar España” la qual cosa posant-me altra vegada en el meu cas i amb cara de bajoca diria convençut: encara més? Però no és tan estrany com veurem més avall.
I és que clar, l’idioma castellà, mal dit espanyol, conté una càrrega imperialista, altres ‘de facto’ ho són més per allò dels mèrits per ser-ho, l’anglés a qui no l’anomenen “Commonwealth-là” per exemple, aixó que hi hauran ara mateix més de mil milions que el parlen.
Una ullada a les informacions del mitjans de comunicació de l’acord entre PP i UPyD, (molt d’ull a allò que les enquestes diuen d’UPyD d’aquesta enverinada terra) per imposar l’espanyol vehicular a les escoles, em fa caure que tots dos partits i el diari que encapçala el de la camisa ratllada, corbata de llacet i tirants, hi ha gran sintonia. A més a més, pareix UPyD la veu del diari a les Corts espanyoles i a l’Estat. Déu els cria i ells s’ajunten.
Un editorial d’aquesta setmana diu “Cuando decir que el español es lengua vehicular en España no es un absurdo” i segueix “Puede parecer una perogrullada i un absurdo que un estado tenga que proteger específicamente la ensenyanza de la lengua oficial en todo su territorio” i la columnista del mateix, Victoria Prego amolla açò altre “Que un país viejo como el nuestro tenga que batallar para que los niños puedan estudiar en castellano no cabe en la cabeza de nadie que no sea un español de nuestro tiempo”. Tot açò és un tast de com està el pati per aquell lloc, cosa que ja sabíem. Així les coses, altra evidència: l’inefable amb la seua LOMQE, el seus caps, UPyD i el diari són el mateix, no cal dir si parlem d’altres diaris, com els dels felins al líquid element, l’abecedari o l’assenyada matèria gris de la raó. No em torqueu el front.
La mentalitat paranoica a ponent és de tal gruixa que un observador imparcial diria per totes, hi ha més caspa que fa quatre-cents anys, quan els Terços de Flandes després de la desfeta de “Rocroi” de 1643, (a pesar que abans d’ella varen resar), començaren a fer-ne de les d’ells a la guerra del segadors contra Catalunya, ja que se’ls havia acabat la feina, i així fins ara mateix que hi romanen als diaris i despatxos a la “Villa i Corte”.
Però, com que si es parla de Catalunya la moguda final ha estat, en què uns huit o deu pares han demanat castellà per als seus fills i el Constitucional els ha donat la raó, tot i que l’ens prescindible no ha tingut cap consideració científica, que demostren que els xiquets a Catalunya i ací obtenen el mateix grau de qualificació en castellà com en català i viceversa. Així que els Terços diuen: fora la immersió lingüística! I ací va la LOMQE.
I al País què fem, si catorze mil pares demanen línies d’ensenyament en valencià per als fills i no els les donen? I la llei d’Ús, i l’Estatut i la Constitució on són? Se les ha menjat el gos? Què ha de dir l’ens prescindible? Bon almerç hi ha.
O altre, què fem si per parlar la llengua cooficial del territori condemnen a un compatriota d’Almenara, després potser a un altre, a pena de presó per sis mesos?
Clar i ras, açò és Espanya i nosaltres som els indis, i ull als Terços.
