La imatge del País i Albert I ‘El feble’

N’Alberto Fabra passarà a la història com el més efímer ‘reieret’ d’aquest antic Regne en la seua època més moderna, després, de l’inqualificable Jose Luis Olivas, del qui exiliat a Castella, hauríem de demanar l’extradició, jutjar-lo, i si resultés condemnat, com abans, deixar-lo a la plaça del Mercat a la façana de la Llotja assecant-se, metafòricament és clar, no fóra que s’ho prenguen al peu de la lletra.

N’Alberto en una demostració patètica de quins són avui els seus poders (altres com Ferran d’Antequera i el Cardenal Cisneros sabien quins i els mostraven obrint les finestres) convoca per a millorar i engrandir la imatge d’aquest exhaurit Antic Regne, la societat civil que l’hi resta, la casolana panxa contenta. Òbviament, a la Marina Reial ara tenyida de senyera, edifici Veles i Vents, un dels símbols evidents de la imatge que tant ell com el partit que li dona suport, ha deixat. Un ermot de tardor ara mateix a un País injuriat ací i en tot l’estranger, per consentir a la saltadora de balconades i altres dolentes herbes, allò que no hauria d’haver-se consentit i que ara el senyor Montoro ens fa pagar. Estic tan segur com que encara visc, que si els diners hagueren sigut d’ells, no els hagueren balafiat.

Heus aci, la part més visible del reguitzell del suport, en una nova escenificació de la coentor, infanteria de primera línia, en la única manera que saben per a escenificar:: La Ford amb el senyor Machado, que liquida impostos a Madrid i rep subvencions d’ací, la Creu Roja ONG espanyola amb el senyor Rosario, d’igual manera, el Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas amb el senyor Quesada, que ningú sap qui és ni qui són.

Comença a parlar l’alcaldessa del Cap i Casal, a qui el caire impúdic li fa dir: “Hay que superar la aciaga imagen i retomar aquellos en que la comunidad (de veïns) ha sido objeto de orgullo para España”. No em resten paraules ja.

Mestressa de cerimònia i imatge nova del País, Cristina Tàrrega, gallera en tots el mitjans de comunicació de l’orbe, valenciana on les hi hagen, la qual ens compara en Andalusia, amb la qual hom no té res a veure, amb tots el respectes cap als andalusos, tot perquè el seu home és d’allà, visquen les senyes d’identitat!. Diuen que naixé al Cap i Casal i que en sa casa es parla valencià, me’n recorde de la Consellera d’Educació senyora Català que digué a un auditori semblant, la disculparen si deia algun mot en el seu discurs, en la llengua de sa mare.

Potser eren als bastidors els que no s’anomenen, pose per cas el de les ulleres de sol de Castelló, el tigre de la Ribera, l’alcaldessa de la millor terreta del món, la perla de marbre de Novelda, el rei del parany i les senyes d’identitat de Benissanó, el dofí de la regina del ventilador, defensor de l’ibèric, qui no se n’adona si un jardí està protegit o no, el rei de les píndoles, aquell qui a Les Corts es donà vent en tancar la comissió de l’accident del metro. Tots plegats representació fidedigna, autèntica del suport que hi disposa el President del Consell, i no tots.

Amb tot eixe capital, sembla quan els russos eren a les portes de Berlin a la segona guerra mundial i el del bigot estret, va omplir les trinxeres de la guàrdia de cancelleria, de xiquets de pel de bresquilla i de iaios de solcs fons al rostre, amb tots el respectes per als últims esmentats, doncs sóc iaio, però reconec no estar per a trets d’eixe caire.

El del bigot curt no hi disposava de ningú més, però vostè i els dels gavinots, degut al seu mal govern en els darrers últims anys, afegint la manca de lideratge l’han deixat sol, impedint-li dir cara a cara al que el va nomenar, que ens cal un just finançament amb caràcter retroactiu en forma de deute històric, doncs juntament amb el malgasto ha deixat el País postrat i exhaurit. Ja veurem quan reprén l’alè. Patètic senyor Fabra.

Si haguera fet el que cal, tota, absolutament tota la societat civil, hauria anat darrere de vosté o de qualsevol altre, defensant el que ens pertany, un just finançament, inversions desagreujants, educació plural i de qualitat i en valencià, defensa a ultrança del nostre territori lliurant-lo d’enemics especuladors, un medi ambient per a poder viure, una gestió de recursos adreçada al feble, de tot allò feble, començant pels discapacitats, pels majors, pels menuts a l’escola, al menjador, al transport, amb unes aules dignes, un suport als mestres, a les AMPAs, als consells escolars, sense la intervenció descarada d’inspectors polítics nomenats per la Conselleria d’aquells que són farcits, suport a les universitats, a la investigació, a les Pymes i pagar als creditors.

On estaven en l’acte l’altre dia? Vosté i nosaltres sabem ben bé perquè no hi eren.

Senyor Fabra li ho dic per enèsima vegada, lliure’s de balafiadors, d’homes amb ulleres de sol, saltadors de balconades, gent de l’antic règim, estaments nobiliaris, eclesials i casposos, parle seriosament i generosament amb qui no pense com vosté, i no tan sols això, aplegue a acords i serà la manera de tenir-nos a tots plegats darrere, i davant de qui fos, millorant com cal la imatge d’aquesta genuflexió. Si ho fa, potser anem pel bon camí, sinó convoque eleccions aviat.