Sota el paraigua de “valencianos i espanyoles”, en castellà clar, els que venen governant aquesta soferta i penada terra, han comés i cometran tots els insults que se’ls ocorra si ben prompte no ho remeiem. Un d’ells, i ve de llarg, la lletra infamant de l’himne de la genuflexa “Para ofrenar nuevas glorias a España”, doncs una i altra vegada, i també ve de llarg, Espanya ens ha pegat i ens pegarà a la boca si van en actituds com les d’ara mostrades.

Altre insult, allò que el valencià ve de l’ibèric, puix a una carta adreçada a la RAE, en castellà clar, i que du el seu camí, signada pel senyor Bellver, portaveu de les gavines i gavinots en Les Corts del País, van escriure: “El habla de los valencianos, que parte sin duda de la màs profunda prehistòria…” i es quedà tan tranquil, potser no s’haguera quedat, si haguera aprofundit en la prehistòria i s’haguera adonat que l’home com el mono, és un homínid.

Altre insult, la intervenció del senyor Fernando Giner en Les Corts del País defensant les senyes d’identitat al més de juny, quan amollà: “El català i el valencià són dos llengües d’una mateixa mare, el llatí i la mateixa pertinença a la civilització cristiana i eixe projecte comú que és Espanya”. Eixa és bona, fins i tot barrejava amb l’idioma la religió confonent la gimnàstica amb la magnèsia. És aquest home un il·luminat o no és un il·luminat?

Altre insult del senyor Giner d’aquests darrers dies ho ratifica: “…la filologia és una pseudociència i la llengua no la fan els il·luminats, la fa el poble”. Aplegue a concloure si em permeten, que sí, ho veig clar i ras, és un il·luminat. Com que ho és i els d’aqueixa condició, segons diu no fan la llengua i tampoc és poble perquè és un il·luminat, què és a més i què fa el senyor Giner? Un il·luminat, un bocamolla i un manipulador. I què fa? Atropellar i confondre i fer-nos descriances com si fórem bobos i també als que saben més que ell, dient que la filologia és una pseudociència.

Altre insult, l’intent d’acurtar, entre altres òrgans estatuaris, l’AVL, que encara que vulguen tirar-li un bon grapat de fem, reconeix la unitat de la llengua i està fent la seua tasca. Per tant, caldria deixar-la anar, perquè entre altres coses, parlés en els demés ens del domini lingüístic sobre la naturalesa dels àngels, encara que com sabem, són tots unisex, i fins i tot, llueixen cabell daurat.

Com que al 2015 de la tutela política que hi ve suportant des de fa quinze anys se’n desempellogarà, i la renovació d’acadèmics es durà a terme fent les destriades entre lingüistes, els de les gavines i gavinots per tal de controlar-la, arraconar-la i deixar-la sota mínims, precisament perquè defensa en la mesura que la deixen, la unitat de la llengua. Volen retallar-li les ales sense mirament i alguna cosa més i fer-nos a tots, els que a les enquestes diuen que són valencians, espanyols d’una vegada per totes. Davant això, de sobra saben que necessiten de Les Corts del País, almenys tres quartes parts dels diputats. Caldrà estar a l’aguait, no fos que de l’arc parlamentari a algú el capgiren.

Tota aquesta estratègia amb l’excusa impúdica de l’estalvi. Però, no diuen res de res dels assessors i alts càrrecs de confiança, toca òrgans de vora de l’engonal, que es passen el temps al twitter, així com tampoc diuen res de res de la colla de diputats i imputats del seu partit majorment, que acudeixen, i no sempre, sols a l’hora de les votades i després se l’arreen fins l’altra i, no els resten el sou.

Penúltim insult, el menyspreu mostrat davant l’oposició pel President del Consell, que capficat en el seu discurs grandiloqüent de treball de despatx, diu que és més efectiu que l’oposició de pancarta, sense contestar ni anar al gra en allò que aquesta li inquireix, sense comprendre o sí, que el cilindre parlamentari els avoca a fer aquest tipus d’oposició també, d’altra banda tan digna i democràtica com la que més.

Amb aquets botons de mostra, tan sols uns pocs dels molts, no volen ni més ni manco que allò de “valencianos y españoles”, resten els que resten de valencians, i que acaben essent tan sols espanyols, a més que ja ho som per imperatiu legal.

No els sembla que ja n’hi ha pro? No crec que açò em farà perdre l’esma: No em dona la reial, perdó, la república gana.

P.S. Insult, potser un eufemisme, com sempre els adjectius qualificatius, com altres coses, són discrecionals.

Comparteix

Icona de pantalla completa