Així que hom es troba davant d’una pregunta elemental sobre el fet: per què ho fan? Se’n paira una de seguida i no sobta: perquè ja no els serveix, com tot a la vida, elemental estimat Watson, no em torqueu el front. Com si no, s’explica que durant anys haja estat el principal mitjà de propaganda dels de les gavines i els gavinots, i ara resolen el tancament? Com que ja no els agraden doncs els professionals del medi, l’audiència i les enquestes els donen l’esquena, la tanquen. Els serveis públics, els informatius majorment, el cediran als seus amics.
Els resultats a aquesta autonomia, camp de prova de les idees recentralitzadores de casposos i barroques, valdran per a la resta de l’estat, com el decret del trilingüisme que arracona el valencià pose per cas. Al senyor Fabra, a qui van nomenar a dit, li passaran la mà pel llom com als gossos.
La instrumentalització del mitjà amb els més espuris motius, els ha dut a exhaurir-lo, a fer-lo pols, deixant l’actiu de personal improductiu i sense feina en haver-li buidat la producció pròpia contractant periodistes i empreses d’audiovisuals coreligionaris, autèntiques colles d’impresentables. Tot allò de pitjor que li se pot atribuir ho ha tingut RTVV, manipulació informativa, imputacions per corrupció, clientelisme… a més de coses del melic cap avall, que han estat la rialla de tot el món i, de retruc, la genuflexa. És a dir, el mateix avern amb les calderes de Pedro Botero incloses. Com que hi ha una llei física que diu que tot allò que puja baixa, aquests moments són de notòria reballada, però, potser no del tot irremeiable, ja que en part, a les nostres mans està que un ens autonòmic d’igual manera que les Corts, l’AVL o el Síndic de Greuges no el buiden, com volen, i caiguen en l’avern.
Les enquestes, que no els afavoreixen, els fan pensar que amb aquest instrument no hi ha res a fer, així que amollen, com deia, tot el fum que poden per tal d’enfosquir la veritat i tractar de confondre’ns: que si motius econòmics, que si els sindicats, l’oposició i un llarg reguitzell del qual es resten ells, és clar, tirant tot el fem que poden posant en marxa el covard ventilador, que d’açò en saben una estona. Tant de bo la decisió, que no el tancament, fos la fi de les gavines al País.
Després hi ha l’ideològic, la doctrina neolibertina dictada des de ponent contempla el desmuntatge de l’Estat i no tan sols de l’educació i la sanitat; les úniques excepcions els poders fàctics i de fàstic, que perduren des dels anys de la caverna com la monarquia, l’església, les forces armades, el judicial i els interessos de les elits econòmiques i el clientelisme abomina- ble heretat del segle XIX.
Davant de qui l’ha nomenat a dit, el senyor Rajoy, n’Albert I ‘El feble’ i el seu equip, presentaran les seues glòries donant les cabotades pertinents perquè gavines i gavinots segueixen, romandran a més de a les deixalles a les molles, sense complir fil per randa amb el programa electoral que ens van exposar i comprometre a complir quan guanyaren les eleccions; ara que, com diu la nostra benvolguda delegada del Govern en aquest simulacre d’autonomia, na Paula Sánchez de León “por encima del programa electoral, está la capacidad de gobernar”. Déu ens trobe confessats. No els valdrà la casa santa. Amén.
