N’Albert I‘el feble’, botxí irremeiable

N’Albert I ‘el feble’, botxí irremeiable del destí al servei del Consell de Castella-Faes, torna a muntar el cadafal, per si de cas l’havia desbastit, per tal d’escenificar i dur a terme un altre propòsit d’aquells que el varen nomenar a dit, que no és altre que anar buidant les institucions autonòmiques usant com a camp de prova a aquesta agenollada. La fórmula, que ja ens la va anunciar l’any passat, l’aplicació de la tisora en lloc de la dalla, ara la vol gastar per retallar vint diputats en Les Corts del País amb excusa de d’estalvi, fent seguici també a la senyora de Cospedal, que a Castella-La Manxa ja ho té més que madurat, al·legant que les bases del seu partit, gavines i gavinots en contacte amb la ciutadania, amb la d’un servidor i altres no, així ho demanda.

D’aqueixa mena justificarà el pseudònim, dons encara que el seu nomenament resultés legal, els fets que li hem vist protagonitzar des de llavors, demostren que n’Albert, en lloc de ser un baró regional del partit de les gavines, com ho són altres a la resta de l’Estat, és a les clares un presoner a la mercè atorgada. Vegem si no, l’última tallada de coll a RTVV ‘la nostra’, amb l’estratègia d’anar acurtant l’alè de la llengua pròpia i de l’autonomia, encara que l’inefable Montoro haja manifestat que no hi té res a veure, car això són coses nostres.

Cal recordar que el també inefable Wert respongué al mateix al president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno i al nostre diputat a ponent Baldoví, quan li digueren que la seua llei i el trilingüísme arraconava el valencià, llavant-se així les mans cínicament com Pilatos, formula la qual, vol dir que tots dos, Montoro i Wert, estan ben tranquils amb les decisions dels seus lacais d’ací.

Com que les retallades d’ales aplicades als drets dels més vulnerables així com a tot el que volés en aquest territori feudal, són decisions covards adreçades cap al feble, ara usant el ‘cilindre’ parlamentari de la majoria que disposen, fiquen el dit a la gola de l’oposició amb l’excusa d’un més que dubtós estalvi, per tal de veure si són valents de dir no, al retall pretès dels vint diputats. El mateix Consell Jurídic Consultiu, dominat per ells on hi romana el rectoret, ha resolt que hauria d’elaborar-se un informe econòmic per tal de demostrar-ho.

Tots sabem, que és necessari per a la reforma de l’Estatut, el vot de cinquanta-nou diputats i els en resten quatre, comptant que a l’hora de la votada vagen tots, ja que a les sessions quotidianes de la cambra de vegades són quatre gats, alguns, membres d’altres institucions de les quals també perceben algun duro, no hi fan cap, això si, tot és legal, Déu em lliure.

Si l’oposició, que ja ha mostrat el desacord, fóra valenta com pretén, no ho hauria de consentir. Nosaltres haurem d’estar molt a la guaita no fos que capgiren algun. Els partits minoritaris sobretot es juguen molt. I nosaltres i la democràcia encara més.

N’Albert I ‘el feble’, si fóra fort i agosarat, començaria per estalviar ell passant la tisora per tota la colla que té a disposició, coats, assessors d’imatge, majordom etc. puix tinc entès que en són més de cent. Després caldria passar-la per la resta de l’administració autonòmica, farcida d’assessors especialitzats en twitter, donant garrot immisericorde a tots els que no pensen com ells. La ciutadania seria així sabedora quants d’aquets assessors hi romanen i quants diners ens estalviaríem, doncs com dic, el que fan ja ho sabem. No cal dir la tasca que hi ha a les bancades pròpies, recolzadors de condemnats, farcides d’imputats que són la rialla de tot el món mundial, als qui hom per caritat tan sols els donaria pa i aigua.