Evidencien també els senadors valencià-no del PP, de la mateixa manera que ho feren al Congrés els diputats valencià-no, a qui, realment, serveixen i defensen. La hipocresia que atresoren posada de manifest, quan ni els d’ací ni els d’allà diuen el que faran però no fan el que diuen que faran, que tant enlairen, tornant-se’n enrere a l’hora de la veritat.
De tot açò és mestre n’Alberto Fabra, president de la Generalitat i president del PP en aquesta agenollada, actitud indigna a quatre bandes, per damunt i davall, demostrant així els interessos dels qui, a dit, el varen nomenar, als quals ells i de retruc nosaltres som sotmesos.
Davant l’evidència, aquesta vegada, a banda que molts ho denunciem, els ho han tirat al rostre uns menys sospitosos, la “Confederación Empresarial Valenciana”, ja m’agradaria tindre una confederació, que en veu del president Salvador Navarro, ha vingut a dir el mateix en altres paraules: que no defensen com caldria els interessos valencians sobre algunes qüestions bàsiques de primer ordre, com el finançament. Rebutgen així l’actitud dels representants “peperos” valencià-no, demanant-los lleialtat amb els valencians, obligats a reivindicar un nou model de manera urgent.
Els més febles del País, i no perquè ho diga jo, són sense dubte els més perjudicats, després la resta i acabant en la recuperació de l’activitat econòmica.
Els motius pels quals els senadors del PP han votat el que han votat, són tants que relacionats en reguitzell, el paper aniria a París i tornaria. Però heus ací que es podrien resumir en un: “Para ofrenar nuevas glorias a España”, per a la qual cosa alguns estem més que farts.
El president de la Generalitat, a qui tots els dies salten gripaus, ara corrupció ara altres matèries, es veu clarament impotent per aturar-ho i no veu un altra mena de fer-ho que tancar RTVV i mirar d’expedientar un col·legi de l’heroica Xàtiva, on com a altres llocs, no pensen com ell i el critiquen. Visca la llibertat d’expressió! Mesures covards d’exercir la política, la qual el diccionari descriu entre altres, que ha d’exercir-se amb un comportament prudent i hàbil, que no enganyós, per a dur els assumptes públics.
N’Alberto Fabra, passaria a la història i ho dic altra vegada, com un president com cal, si presentés la dimissió o en el seu lloc convocara eleccions anticipades. Ara que ell està en política per a aprendre i està fent-ho en aquesta sofrida, per això ho ha aprés de Fabra el de les ulleres fosques, qui ara mateix no li convé.
Per als seus propòsits ha farcit el seguici de ‘coatxs’ i assessors, aquests sí que en saben de maneres de governar, tot sense adonar-se’n, que per a governar hom ha d’estar ja format, ara que tampoc no li feren cap examen. Això sí, altres es feren rics, amb una mà davant i l’altra darrere i ho aconseguiren.
Comptat i debatut, Fabra farà el que tot subordinat fa, el que l’amo li diu i no altra cosa que el que determina el Consell de Castella. Després, li passaran la mà pel llom o no, tal vegada una potada, ja que en aquestes com en altres coses, qui sap.
