Motius per a que Fabra fos sols hi han molts sembla, el guirigall que ha armat dins del partit no és minso, s’ha posat en contra a Ciscar, al Fabra el de les ulleres fosques, de- saparegut de moment, encara que no els seu sistema de clienteles que és ben instal·lat i palès al partit, així com l’ aparent feblesa de la saltadora de balconades, que faria ben be en benefici de la decència política, en dir la veritat del cas Noos a l’ haver estirat la jaqueta i altres coses a individus reials i reals. El jazzmen de Xàtiva, especialista en “filología valensiana, xe collons”. Home vaja vostè a l’escola d’una, no te vergonya?, qui també sembla menejar-li la cadira. Imputats a banda.
N’Albert I “el feble” que s’ha cobert de glòria amb decisions contra les cordes -molt pròpies dels febles-, per no dir altra cosa-, per tal de eixir airós s’ha rodejat de la gen- tada del rectoret Camps, Lola Jhonson n’és un exemple, principal regina de la transparència informativa, a qui ha anomenat secretària autonòmica de Comunicació, per a que faça allò que tant be sap, enfosquir la veritat. Lògicament l’oposició li s’ha tirat al coll i els empleats de Canal Nou i el sector audiovisual al cos i al cor. El nomenament ha acontentat sols als palmers de que hi disposa, ja fos Bellver, com Castellano “el King del parany”, secretari general del PP al País, falsari i impúdic arropat pels secessionistes de la llengua, es passa per baix cama l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, dient que defenen a ultrança “que el valencianismo forma parte del ADN del PPCC”, consentint que tanquen línies en valencià a escoles autoritzades, com una a Xirivella i altra a Castellar-l’Oliveral de moment, així com inversions, infraestructures i finançament, però a l’hora de la veritat es fan als pantalons i tornen enrere.
N’Albert I “El feble”, ha nomenat també com a responsable de la campanya electoral, al pitjor conseller que ha hagut a aquesta agenollada, enemic públic, notori, demostrat del valencià, Font de Mora, qui desenvolupant el càrrec d’Educació, es dedicà a posar els pals que hi va poder a les rodes de l’idioma propi, sense donar ni una sola línia en valencià ni fer punyeter cas els pares de150000 xiquets que volien estudiar-lo i que no podien. Font de Mora evidenciava qui era, passant-se pel folre el desig de tot aquell que en dret ho havia sol·licitat; els damnificats i l’Escola Valenciana ho dugueren a la justícia qui resolgué al seu favor.
No cal parlar dels ordinadors que el govern Zaparero hi posà a disposició dels xiquets, Font de Mora i els seus, digueren que es tronarien cecs, rebutjant-los. O també l’intent d’implantar l’anglès per tal d’ensenyar l’assignatura de ciutadania. Per eixos motius i per la forma en que hi va voler imposar el trilingüisme, Font de Mora, diplomàtic on els hi haja, va rebre una de les manifestacions en contra més nombroses que s’hi recorden al Cap i Casal.
Quan l’actual Consellera senyora Català, el va substituir, no va tindre més remei que acomplir les nombroses sentències per les quals la justícia evidenciava les injustícies comeses pel genocida lingüístic Font de Mora. La senyora Català -perdoneu ni se’n esmarre alguna en valencià- passà llavors per policia bona i ens va fotre amb el trilin- güisme, carregant-se la immersió.
Encara ara mateix més de dotze mil xiquets no poden estudiar-lo i la Conselleria en contra de sentències a favor, com la del Col·legi de Xirivella, segueix entrebancant eliminant línies. A Catalunya, per dotze pares que volen que els fills estudien en castellà, obliguen a la Generalitat amb una sentència del Constitucional. Hi haurà de dur al Constitucional el casos nostres.
A Font de Mora els seus amics de Madrid, el van condecorar, premiant-lo ni més ni manco que amb la Creu d’Alfonso X el Savi pels serveis prestats, deixant així ben palès a qui servia. Dit això, ni el senyor Font de Mora somniava aplegar a més, ni el patronatge d’Alfonso X el Savi, a menys. Ara Fabra el ressuscita per a seguir donant garrot, així que tampoc Fabra pot anar a menys, ni Font de Mora a més.
Ací mentre, que si tripartit que si bipartit, o unipartit. Vertaderament el valencians ens mereixem tot açò?. D’una vegada per totes fem-los fora. Consulte la meua gata que comença a ser-hi vella i, diu meu. Encara que de un gat qui sap.
