El braç bogi, el successor senyor Rajoy, el ministre Wert i la secretària d’Estat Gormendio, espanyolitzant més encara l’Estat, decisió rere decisió, a cada colp que alenen, per si no ho fora prou.
Els sucursalistes d’ací no volent ser menys i fan mèrits sobrats sent premiats per eixa tasca. L’ignominiós Font de Mora, no fa molt quan va cessar de conseller, amb la creu d’Alfons X el savi, qui ho anava a dir Font de Mora, savi.
La senyora Catalá que el va succeir, ha rebut recentment el decidit suport encès de la secretària d’Estat senyora Garmendio, en reconèixer-li els serveis que els hi presta: la modèlica contribució a la implantació de la Lomque al País, que entrebanca com sabem i arracona la nostra llengua. Tot això en un fòrum, que per altra banda sols serveix perquè els neolliberals que es diuen ara, trepen sense cessar. A l’aguait, Català amb perdó, va per a Ministra. Tant de bo els lliberals de llavors pares d’ il·lustració, fossen ací ara.
Un atropell directe que eixa conducta reporta adreçat al cor mateix de la llengua és, que estan revertint-la en favor del castellà, quan una línea en valencià amb sentència del TSJCV favorable se la passen pel folre. A instàncies dels pares, del Col·legi San Cristòfol de Picassent ho havia denunciat ajudats per l’Escola Valenciana. Començat el curs amb ella, ho redrecen a meitat canviant-la a cas-tellà. Com es pot qualificar açò?. Crec que en atropell m’he quedat curt i una pocavergonya fos el més adient. Queda demostrat, el per què a la senyora Català amb perdó, li passen pel llom la mà.
En altra decisió que clama al cel, de la mateixa manera redrecen al castellà al Col·legi Pare Català de Benimaclet, una línia de valencià a meitat de curs que havia estat autoritzada amb totes les de la llei per haver-ho demanat el 94,6O% dels pares. Tot perquè els pares de dotze xiquets que demanaren línia en castellà, el 5,4O% de l’alumnat, manifesten que no eren assabentats, quan de sobres ho estaven i a més a més contaven amb places a altres centres per a fer-ho. Pocavergonya.
És a dir, a Catalunya els pares de dotze xiquets que volen estudiar en castellà, armen la del dimoni, denuncien la Generalitat i el TSJC sentència que els habiliten o que suporten les despeses. Els innombrables d’ací just al revés, resten tota una línea en valencià amb nocturnitat i traïció i tots a estudiar castellà. Que fem?. Com diuen els antics, de la palla fem. Més pocavergonya.
Mentre tant el president Fabra “n’Albert I el feble” anuncia que a Castelló hi haurà una festa quan inauguren l’aeroport amb el primer avió, ja veurem d’on són els diners, encara que cal recordar que l’estiu passat li amollaren a la selecció de basquet que entrena el seu amic Orenga tres-cents mil euros de l’ala. Més valgués que es quedara allí.
Sembla que el sistema emprat pels sucursalistes d’ací es d’una evidència meridiana, incompleixen les sentències en contra i els ho consentim, malgrat no ser de dret i, a més és un genocidi cultural.
Què podem fer?. Al meu parer recolzem com calga els pares, col·legis i l’Escola Valenciana perquè presenten recurs davant la justícia, denunciar els genocides culturals per prevaricació i, en la primera ocasió fer-los fora. Per a vèncer Goliath cal anar directe al cap, i si de cas Déu ens trobe confessats.
