Albert I ‘El Feble’ : Yo sigo?

En veure la foto, comprenc els dubtes del President de la Generalitat de si serà candidat o no per a les pròximes eleccions autonòmiques. Veure’l en la tercera fila, menys mal que para altet, de la balconada a la “mascletà” del dia de Sant Josep, se m’entoixa a més d’un símptoma de feblesa evident, patètic. O ben mirat no tant, ja que Fabra vol el caliu de qui mana ací hui Garcia Margallo, que exerceix de representant al País de Don Tancredo, per tal aconseguir-ho. Els joves, pot ser no coneguen la figura de Don Tancredo, que era un personatge del món taurí del segle passat, consistent en un subjecte, amb poc a perdre i molt a guanyar en posar-se estàtic davant del bou a l’eixida del toril, vestia blanc de dalt avall i era sobre un pedestal del mateix color. El bou en veure’l creia que era dur com el marbre i no l’envestia per tal de no fer-se mal. Mentre, a veure si escampava.

Ve a compte, perquè el bocamolla alcalde de l’heroica Xàtiva senyor Rus, diu que Fabra no hauria de dir tantes voltes que vol ser candidat a president, ja que les bases del PP ja ho creuen i ho donen com a fet, i no li lleve raó, però la foto potser els la reste i Don Tancredo es moga a última hora pegant-los als morros.

No sóc el primer en fer un reguitzell dels desmèrits que atresora ‘El Feble’, però cal recordar que el personatge neix coix en ser nomenat a dit, desprès utilitzant símils taurins, seguiria en allò de “té molt bona planta però ja el veurem davant el cavall ”, tots ho hem vist, al cavall, s’escapoleix quan sent el ferro dels problemes, dels que demanda el ciutadà solucions, recula fins la barrera i derrota defenent-se contra el que menys facultats hi disposa, el feble, posem d’exemple qualsevol amb la mancança que fos, l’aturat, el desnonat, l’educació, la sanitat, el valencià llengua del País, els malalts crònics, els dependents, a més de la infrafinanciació, la corrupció, els incompliments de les sentències judicials, la negació de documentació per al control i transparència, etc., tancant Radio televisió valenciana, i usant l’anticatalanisme com a arma política.

D’aqueixa manera el President Fabra, viu com vivia el ‘rectoret’ Camps, esperant la passada pel llom d’una mà humana en el seu cas, la de Don Tancredo , o la divina en el cas del ‘rectoret’, qui se’n va anar corrents a que la Macarena de Sevilla li la passés, quan la resolució judicial del cas dels vestits. Ja sabem, els sants de quant més lluny més miraculosos.

Així que si als dos casos, la del Feble a veure que diu Don Tancredo, i la del Rectoret a veure que li diu la Mare de Déu, li afegim la del murcià Zaplana, que volia fer-se ric aconseguint-ho, el País ha estat i estarà en mans de coses irracionals i desficacis, si no ho remeiem. La primera oportunitat, el pròxim maig. D’ací enllà anar fent faena.