Ve a compte, per damunt de tot, perquè som al 25 d’abril, i al 1707, s’instaurà al nostre País una dictadura insultant, que hi perdura a hores d’ara, on es fa valdre el pensament de llavors.
Abans, i fins a no fa molt s’imposaven a base de canonades, ara mateix, canonades metafòriques servides pels qui ens governen des de Madrid, versió moderna del Consell de Castella en la dreta, com en laboratoris d’idees, en l’esquerra, ferint cors i ànimes, ferides que com sabem per perllongades són més dolentes.
La fórmula emprada, llançar-nos al rostre una constitució inamovible, per molt que l’esquerra espanyola vulgui dir el contrari, que preserva, totes, absolutament totes les essències de “imperio hacia Dios”. A les colònies americanes se n’afartaren espolsant-se el domini començant fa dos-cents anys i acabant fa només cent, ací com es notori ens en han pegat i en peguen per totes les bandes. Ara mateix, en el propòsit d’afeblir-nos la moral, ens escuren les butxaques, i el finançament n’és un exemple.
D’altra banda, els atacs a la llengua i cultura del País, són redoblats amb virulència, i posen impunement pals a les rodes en forma de lleis i decrets que les entrebanquen en favor de la castellana, cultura i llengua forta que no ho necessita, per raons evidents. La llei Wert i el Decret del trilingüisme, en són també un exemple. Per tot això ensabonen públicament la Consellera d’Educació Maria José Català, que traeix la llengua de sa mare.
Cal nomenar l’actitud d’Albert I “El feble”, que ni la parla, per molt que diga per tot l’arreu de l’Estat, als seus mitjans, que “estamos en ello”. Duu a terme Fabra, com a director de la sucursal, ignominiosament, les polítiques que li dicten, rapinyant i remetent sos fruits cap a Ponent.
Per a fer valdre els interessos forans, posa al capdavant de la campanya electoral per a les eleccions europees el 25 de maig vinent, al savi Font de Mora, el qual de les primeres coses que manifesta, es despatxa dient que l’esquerra valencianista és l’essència de l’antisistema i que des de dins vol destruir-lo. Se suposa és una consigna, doncs s’ha de dir clar i alt que el cas Gürtel, podridura per excel·lència del sistema democràtic, i en el qual és immers el seu partit, va pel milió de fulls d’instrucció judicial i encara no s’ha acabat, entre altres coses per la “transparència”.
Com que li tinc gran fe personal, no política, dic Font de Mora savi, puix cal recordar-ho un altra vegada, que quan cessà de Conseller d’Educació, per trair la llengua del País, no posar al servei del qui en just dret ho demanava les línies d’ensenyament de valencià, voler ensenyar Educació per la ciutadania en anglès, rebutjar la instal·lació d’ordinadors del Govern central, perquè per les mides doldria la vista del xiquets –argument emprat des dels confessionaris en èpoques pretèrites, per a reprimir els actes impurs-, per tot això, li imposaren la medalla d’Alfons X el Savi.
Així que, al maig, com que la sacrosanta Constitució ens la tiren al rostre, hauríem de tirar-los als rostre, si hi ha salut, metafòricament clar, els vots nostres a la dels… botiflers.
