Per a fer valdre el caire i, davall el paraigua de la Fundació Sambori, convoca els premis literaris del mateix nom. Hi col·laboren, a més de l’Escola, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques valencianes. A més de la “impressionable i respectable” quantitat de huit-cents euros de la nostra estimada Generalitat Valenciana de l’any 2013. Per aquest any, encara no s’han pronunciat.
Una de les activitats menys conegudes, i per tant menys reconeguda en general, és la convocatòria d’aquests Premis, -òbviament, no per la gent que directament hi participa-. Als Sambori, s’apleguen a més dels concursants, pares i mares, familiars i amics, veïns i institucions, que es converteixen en un vincle de germanor i sociabilitat, just el que ara mateix, pels temps que corren, caldria s’estengueren. A més a més els Sambori, amb caràcter comarcal, -després fan la destriada per a concursar a nivell de País-, ajuden com ningú a la vertebració del nostre territori.
L’objectiu dels Sambori: Incentivar la creativitat artística, millorant el concurs literari. Arribar a tots els ajuntaments valencians. Obrir altres camins cap a la normalització lingüística, promoure l’ús social del valencià. Defensar el drets lingüístics, a més de fomentar l’agermanament amb altres llengües i cultures del món.
Als Sambori són convocats tots els cicles de l’ensenyament escolar, des de les escoletes infantils, passant per les universitats i acabant en les escoles d’adults, on cal dir-ho també clar i alt, en aquestes últimes, amb persones compromeses, donen una mena de rescat i redempció, fins i tot a gent que per l’edat és al punt de perdre l’alè, que no la il·lusió.
Me’n fas a banda, per a ressaltar, ara amb més raó i causa que mai, que un dels motius principals de la Fundació, junt a Escola Valenciana és la defensa dels nostres drets lingüístics, assessorant a pares i alumnes, perquè els drets dels quals, són atacats impiament i desmesura.
Així mateix, el govern central amb polítiques de redreçament castellanitzant, els entrebanquen secundats, sense mirament de cap classe, pels agents instal·lats al govern de la Generalitat Valenciana, els quals se’n ocupen d’enlairar la defensa de unes senyes d’identitat etèries i estrafolàries, tractant de confondre’ns. Deixen de banda així, la veritable senya d’identitat del País, la qual no és altra com sabem, que la llengua pròpia. Exemple palès: l’actitud del President de la Generalitat en cancel·lar línies en valencià. Braç executor, la Conselleria d’Educació, al capdavant la senyora Català, amb perdó.
Ningú que s’estimés l’educació, l’ensenyament i la llengua, hauria d’ésser al marge dels premis, ja que inclosos en el marc de les trobades, promocionen allò que tant ens resta, fomentar i divulgar l’expressió escrita, junt a l’oral i la lectura, que afegint la condició humana de respecte a l’altre i a l’entorn, ens fa uns éssers lliures.
