Davant això, hom es pregunta, per què ho diu?. Coneixent com li coneixem les creences: Per a la salvació de la seua ànima, doncs afegeix “todos somos capaces de cometer errores y hasta horrores”. Si això és senyor Cotino, un acte de contrició, benvingut siga, però, ens temem que no.
Ens calen tindre paleses algunes actuacions seues, políticament reprovables, les gestions de tapador del comú, per a aturar les accions legítimes dels que quedaren afectats per l’accident del metro, el finançament del PP, els contractes de l’Administració valenciana amb la família, així com les despeses per la visita del papa Benet XVI, que aparenten totes plegades, davant de l’opinió pública, ser darrere d’una boira estesa i espessa, que no transmet ni un sol raig de sol. Ja sabem, que qui tinga dubtes a la justícia, això queda clar. Però, d’un home del caire del senyor Cotino, s’espera almenys també, la veritat per a ajudar a esbrinar-les, que unida a la justícia, ens fa a tots, fins i tot a ell, uns éssers més asserenats i feliços.
De segur obtindria l’absolució política de la mà dels governats, apaivagaria en part entre altres coses, les inquietes ànimes dels morts per l’accident del metro, dels damnificats que queden, dels familiars d’uns i d’altres, de les del poble valencià que les fa seues, tots clamant justícia des de llavors, que per a obtenir-ne en una segona oportunitat, tothom ho vam veure, vingueren de fora a exhumar el cas, fent-li fer el rostre desencaixat.
El senyor Cotino, a qui per caritat i justícia, quan li arribés l’hora, té dret, i la desitgem curta, pacífica, complaent, rodejat dels seus; li resta crec, eixa acció enorme, d’entitat, d’ajudar en lloc de confondre, per tal d’aconseguir una vida millor.
El senyor Cotino, si així ho fera, sense passar el contrast de la duana de Sant Pere a les portes del cel, aniria, de segur, al mateix costat del mateix Déu Nostre Senyor, quan li arribés l’hora, com més tard millor. Potser també, aplegaria a sant, perquè algú podria atribuir-li, després, algun miracle.
El senyor Cotino, però, no ho farà, per això mateix no calla de dir el que diu, pareix tan sols, com altres vegades, una posada en marxa del ventilador, barrejant el desgavell, per altra banda reprovable i condemnable com deia, “de apretar el gatillo contra alguien”, amb tot un reguitzell d’afirmacions, talment com : “Se está generando un creciente rencor hacia personas que ejercen la función pública, a partir de acusaciones que calan en la sociedad, al margen que algunas puedan tener base real y sean condenables” referma. Així puix, no ajudarà en res de res, perquè sembla expiar d’eixa manera, els seus propis errors.
Senyor Cotino un prec, es quedaria en pau i nosaltres també, si contribuiria a sufocar i calmar, en aquests casos també, la possible tírria i desafecció a la classe política i a la política, que posa de manifest denunciant. Tal vegada no hi contribuïsca, perquè en el fons, és un home de formes i no de fons. Malgrat tot el que he exposat, com tothom, té tot el dret a no fer-ho, si creu així que la seua ànima se salvarà.