Diari La Veu del País Valencià
Les gavines, no cal que ens ho expliquen
Arran dels resultats a les eleccions europees del diumenge 25-M, les gavines no semblen ser-hi preocupades, malgrat haver perdut vint-i-tres punts al País i a l’Estat setze, dades que d’haver estat eleccions domèstiques, els hagueren fet fora dels governs respectius. Ells sabran.

Tocades d’ala, no semblen ser-hi afligides, perquè l’anàlisi l’han fet essent ben segures que hi disposen d’una forma per a redreçar-ho, ho faran amb una fórmula senzilla, natural com la vida mateixa: No moure’s. L’estratègia tot seguit és servida, ja que explicaran millor les accions de govern adreçades en contra del qui pateix. Però, aquí rau la novetat, les aclariran als membres de la mateixa bandada, donant a entendre, que els membres del partit ni les entenen ni n’estan convençuts i, per tant, no les han explicat com cal de ses bondats d’apallissar el feble. He de dir-los que faran molt bé de dir-los-ho a ells, perquè a un servidor i al feble no, no cal que ens ho expliquen.

Abans encara no semblaven tampoc haver-ho explicat millor, perquè sota l’estora emmagatzemaven les deixalles de les agranades de ‘gürtels i Bárcenas’.

D’això no diran res, ja que com que no es veu, no hi és. La fórmula que han emprat aquesta classe dirigent des dels anys de la caverna, períodes que han governat restant tant sols alguns pocs anys del segle XIX, alguns altres del segle XX i altres del XXI, acabant alguns d’ells com el ball de Torrent, ja que sufocaren a les bones o a les dolentes qualsevol reivindicació justa.

He de dir-los, que a un servidor no, no cal que m’ho expliquen, perquè jo el que vull saber és allò de davall de l’estora i que deixen al feble en pau, o millor no, no cal que m’ho expliquen, perquè modestament, sense ser un llumener, ja sé el que hi ha.

Don Tancredo caporal de totes les gavines, fidel a ell mateix, considera amortitzats els efectes de les reformes i com creu que anirà escampant, han tocat sòl a aquestes eleccions i, remuntaran el vol de nou, prompte. Ja veurem.

Ací al País, n’Albert I “El Feble”, caporal de les gavines locals, tot fidel, encara no l’han nomenat candidat per a les eleccions autonòmiques, corretja de transmissió dels desitjos de ponent, creu que les guanyarà de la mateixa manera explicant allò inexplicable i nomenant com a portaveu na Maria José Català consellera d’Educació. En la qual potser ell confia molt, nosaltres no, ja que obrant com una de les principals enemigues de la llengua de sa mare, entrebanca la llengua pròpia essent també fidel a les consignes del ministre Wert i la secretària d’Estat Gomendio, i és clar, de les deixalles al davall de les estores, ací n’han emprat més per la quantitat que hi romanen, no en parlarà res de res.

Davant de tot açò, què hi farem? Al meu parer, com que tinc una gata vella encisada de les aus, em diu que una au tocada d’ala, encara alena i, per a dur-la a la paella, ha d’anar en condicions. Així, com que no hi haurà paella fins a la pròxima primavera, hi haurà temps sense adormir-se’n per a recercar-la i disposar-la quan pertoque. Sols llavors, sabrem a bombo i platerets del que hi ha davall de les catifes, perquè a hores d’ara, tan sols sabem que amb aquests vímets, no anem ni anirem, ni a favor del vent.

Albal-l’Horta Sud

Comparteix

Icona de pantalla completa