Els de més edat, els em vist al llarg del temps sovint, el … ha estat aquell company de faena, que treballant per a altre, ha tingut eixa conducta davant qui mana. El personatge, generalment, mai ha estat encausat judicialment, doncs eixa manera de fer no és delicte, però, sí moralment i socialment refusable. Com que açò ha estat tot un clàssic del comportament humà, hui en dia els hi ha de … i molts.
Tot açò ve a compte, perquè arran de la nova investigació, el jutge Castro, instructor del cas Nóos del gendre del Rei emèrit, n’ha deixat palesos uns quants de … Al jutge ara fa un any, el TSJ de Palma li va tornar la primera instrucció del cas, perquè la que havia presentat a l’abril era minsa i incompleta, li van indicar aleshores noves vies d’investigació perquè indagués la possibilitat de delicte fiscal en na Cristina de Borbó, al haver-hi dubtes i incerteses. Ara el jutge la tancada i ha tret evidències gruixudes i sucoses i, ha trobat motius prou per a imputar la filla d’en Joan Carles I, donant a les parts temps per a recórrer-la; després serà el TSJ de Palma, qui a la vista dels papers i recursos previsibles, tindrà la potestat de seure la filla de l’emèrit a la banqueta.
Crida l’atenció els polítics-gestors de les empreses públiques valencianes que per un o altre motiu queden imputats. L’exsecretari autonòmic de Turisme Luís Lobón, i els exalts càrrecs de la Ciutat de les Arts i de les Ciències (Cacsa) José Manuel Aguilar, Jorge Vela i Elisa Maldonado, per contractació irregular amb el Nóos d’Urdangarin per a l’organització de la “coentor” València Summit i la preparació dels avortats Jocs del Mediterrani. Considera provat així el jutge, que Urdangarin i el soci Torres, cobraren un total de tres milions d’euros de treballs sense justificar. A més, també considera, que es feu sense iniciar cap procediment administratiu de contractació, és a dir, sols per ser “vos quien sois”, gendre del Rei.
El jutge Castro en la instrucció, censura expressament la gestió de l’ex-president Camps, perquè va encomanar Victor Campos, aleshores vicepresident de la Generalitat, anar a indagar a Barcelona qualsevol tipus de col·laboració amb Nóos “por ser vos quien sois”, eixint de la gestió el projecte del Jocs Europeus. Castro també deixa palès amb la investigació els camins per on poden discorren martingales, favoritismes, apadrinaments i pestilències.
En altra decisió exposada al treball, Castro se’n fa enrere i no presenta càrrecs contra el vicealcalde del Cap i Casal Alfonso Grau, perquè creu que els contractes que va signar li aplegaren mastegats de Cacsa. Alfonso Grau , cal dir-ho alt i clar amb llum i taquígrafs, arran de ser cridat pel Jutge Castro, li va dir el 31 de maig, que la Fundacion Turisme Valencia Convention Bureau, que ell presideix contractà Nóos, perquè a l’entitat estava al capdavant Urdangarin, es a dir per ser “vos quien sois”. A més Grau, li va dir també que tots els qui intervingueren en els convenis signats, n’eren conscients que el gendre del Rei emèrit, era un del promotors i per això les organitzaren.
Així que comptat i debatut, davant tot açò, independentment que els imputats s’enfronten al què els pertoca pels actes protagonitzats, altres com el cas d’Alfonso Grau i la seua valedora rentacares reial, Rita Barberà, trauen pit perquè les actuacions per ells dutes en el cas, son legals. No obstant això, però, es convindrà, que legalitat i realitat de vegades estan renyides, ja que contractar en la forma que ho han fet i, em resta curt dir-ho, és d’una mena impresentable, que com el seu nom indica, vol dir justament el contrari de correcte, agradable i net, davant la ciutadania, l’opinió pública i sobre tot d’aquells que han aprés de referents com calen.
De les actuacions, al menys, el que haurien de fer és demanar perdó, per administrar d’aqueixa manera el cabdals públics, estic ben segur que si els diners hagueren sigut d’ells, altra cosa hagués cantat, de tota manera l’any vinent eleccions locals i autonòmiques. No cal dir del maniàtic de grandeses expresident Camps, que tant pels motius exposats com per altres, encara no ho ha fet. He començat bé l’article?. Tal vegada no i m’haja confós i excedit. Pregue perdó.
