Aleshores, “la barbaritat valenciana”, era ja una ànima en pena, ara més, ja que és en fallida. Motius no li’n resten, perquè les polítiques d’ofrenar i balafiu del senyor Camps i tot el seu equip, han donat pas perquè el megalòman, estrafolari i rentacares, haja deixat a aquesta soferta, feta un Sant Llàtzer, el senyor Sánchez llavors en NNGG, ha estat consentidor, ja que fou assessor del president de la Generalitat aleshores. Com sabem, a qui no ho sàpiga li ho diguem, ara mateix el senyor Camps és absent de les nostres Corts, tot i que encara hi disposa de l’acta de diputat, però no assisteix ni l’amolla, i enllà és l’escó més sols que l’u, i els coreligionaris li ho consenten.
Eixes polítiques abans dites, ens han dut a ser una autonomia de carreró, fent mèrits perquè ens la resten, puix els senyors Beteta, Montoro, Floriano i Rajoy, abans homes amb bigot, es passegen com a amos, senyors i ens tenen menys consideració que el Comte-Duc d’Olivares, qui ja deia al segle XVII que érem uns molls.
Ara, el senyor César Sánchez, utilitzant els coneixements apresos a NNGG, des del càrrec de vicepresident del partit, titlla d’immorals aquells que no pensen com ells, en aquest cas a Compromís, a més de despropòsit, per haver mantingut una trobada amb Herrira, organització vinculada als presos d’ETA i que és inadmissible i immoral. Serà Compromís doncs, el qui donarà si ho creu convenient, les explicacions que vinguen al cas.
El senyor Sánchez contraposa, a més, que no solucionarà el problema de l’atur o el just finançament dels valencians, que es allò que veritablement ens importa i haurien de fer. En aquest punt hi intervindré.
Per què no diu que les gavines governants van prometre al programa electoral coses, amb les quals concorregueren a les eleccions de 2011 que guanyaren, i després van fer just el contrari d’allò que prometeren? Frau electoral? Per a quan delicte? Això és admissible i moral?.
Per què no diu que des que governen les gavines, a l’Estat hi ha a hores d’ara, cinc-cents mil aturats més? Això és admissible i moral?
Per què no diu que hi ha un acord d’esmena a l’Estatut, amb el suport de totes les forces parlamentàries de les Corts del País, que les gavines mantenen paralitzat amb ordres expresses dels despatxos del Congrés de l’Estat, on es demana un just finançament? Ara, com el govern central ajorna la modificació del finançament autonòmic ‘sine die’, es conformen amb el FLA dient que és una de les autonomies que més en rep, pagarem les rendes corresponents, augmentarem el deute fins als 33.864 milions d’euros. Això sí? Això és admissible i moral?.
O quina classe d’aportació fan per a resoldre els problemes dels valencians, quan per exemple, hi mantenen l’espasa del desallotjament al coll de la família Oaudi, d’Almassora, matrimoni i quatre fills de dos, set, huit i onze anys per un deute que no poden pagar, d’un habitacle de protecció oficial de la mateixa Generalitat, com la Plataforma d’afectats per la Hipoteca (PAH) denuncia. Pèls al cor? I molts! Això és admissible i moral?.
O quina classe d’aportació fan per a resoldre els problemes dels valencians, quan el mateix president de la Generalitat, senyor Fabra, gasta set-mil euros diaris des de fa tres anys per a la projecció de la seua imatge. A més, hi disposa d’almenys cent càrrecs de lliure designació, endollats, al seu equip. Això és admissible i moral?.
O quina classe d’aportació fan per a resoldre els problemes dels valencians, consentint el Fabra de les ulleres de Castelló, fer un frau a tots nosaltres, a la Hisenda pública, de set-cents mil euros i un aeroport sense avions? Al senyor Cotino per consentir-li gestions i allò que no ho són; així com a l’alcaldessa d’Alacant senyora Castedo, a l’exalcalde senyor Alperi, totes les martingales i coentors amb el senyor Ortiz i cia, tots tres imputats pel cas Brugal, i a més al nebot de Cotino. Açò com es qualifica? Això és admissible i moral?
O quina classe d’aportació fan per a resoldre els problemes dels valencians, consentint que es munte una paradeta per a rebre subvencions i diners destinats als més pobres d’aquest món, que mai no els han rebut i mai els rebran. Això és admissible i moral?.
O quina classe d’aportació per a resoldre els problemes del valencians fan per a atendre grans i severs dependents que tot i tenir-la reconeguda, tarden tres-cents dies en abonar-los els diners que els corresponen? O en tot allò que es demoren en pagar als farmacèutics, essent la rialla de tothom. Això és admissible i moral?.
O en consentir que Urdangarin, el gendre del Rei emèrit, entre amb lligó i cabàs, amollant-li tres milions d’euros de les arques d’aquesta genuflexa. Això és admissible i moral?.
O per acabar-ho d’arrodonir, quina classe d’aportació fan per a resoldre el problemes dels valencians, al finançar-se del seu partit per a les campanyes electorals de 2007 i 2008, que la Hisenda Pública diu que han fet il·legalment i que xifra en tres milions cinc-cents mil euros de pagaments opacs, a través de Gürtel i empreses constructores d’aquesta soferta terra? Això és admissible i moral?.
Senyor César Sánchez, al reguitzell exposat de coses inadmissibles i immorals, potser li’n resten algunes coses més. Li faig un prec: Per què no alça un mur de lamentacions, el seu propi mur, per a expiar i escarnir-se dels propis pecats, reparant moralment i materialment les malifetes ofertes a la gent d’aquest País? Tot seguit demane perdó als valencians i valencianes. Si de cas també al mateix Déu Nostre Senyor.
